POLÈMICA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA

'Lost' Poblenou

L'il·lustrador Lapin denuncia en el seu blog la pèrdua d'identitat del barri a causa de l'enderrocament d'edificis històrics

La proximitat del mar i la transformació de la plaça de les Glòries deriva en la construcció de nous hotels i oficines

L’il·lustrador francès, davant un dels edificis que aviat desapareixeran. / RICARD FADRIQUE

3
Es llegeix en minuts
Cristina Savall
Cristina Savall

Periodista

ver +

La metamorfosi urbanística de la plaça de les Glòries, que guanyarà presència com a centre urbà amb una zona verda de 12 hectàrees, ja té el seu efecte dòmino en la demolició d’edificis històrics pròxims i antics magatzems que aportaven identitat al barri del PoblenouLapin, il·lustrador francès de quaderns de viatges que és molt sol·licitat per les editorials de culte, fa vuit anys que viu just en aquesta àrea pertanyent al districte de Sant Martí, i presencia, alarmat, l’especulació immobiliària d’aquest territori camaleònic, que s’està omplint de grues que assenyalen amb el seu llarg dit la construcció de futurs hotels pròxims al mar i també d’edificis destinats a oficines comercials.

  

 Lapin recorre cada dia la zona limitada per la Meridiana, el carrer de la Marina i la rambla del Poblenou, on hi ha l’escola on estudia la seva filla petita, i no dona crèdit a tot el que s’està enderrocant en aquests carrers i als seus voltants. Per això, ha decidit protestar amb les seves millors armes: vells quaderns de comptabilitat trobats als Encants on esbossa el que observa amb retoladors i aquarel·les «des d’una visió frontal, més crua».

DOCUMENTAR DEFUNCIONS

En el moment en què  s’assabenta de l’enderrocament d’un immoble, se’n va cap allà amb el seu petit tamboret a documentar la seva mort anunciada. Després penja els dibuixos al blog que ha titulat: 'Lost poblenou', que és seguit pels milers d’admiradors que té arreu del món. «És el treball més documentalista que he realitzat. No hi deixo lloc per a la meva interpretació, ni utilitzo efectes com l’ull de peix, i el que és més important, escric com si fossin vinyetes el que em comenten els veïns afectats», detalla.

  

 «Estan expulsant els veïns del barri de tota la vida. Per això estic immers en la creació d’un arxiu de tot el que s’està perdent al barri del Poblenou», explica Lapin, durant un recorregut pels llocs més afectats per la transformació urbana. Segons fonts de l’Ajuntament de Barcelona, «no s’ha enderrocat cap edifici que tingués un valor patrimonial catalogat i protegit».

CASES AMB VALOR

Per a l’il·lustrador, no obstant, la qüestió és que aquestes petites cases amb poques plantes, pedra a les façanes, portes de fusta i balcons forjats aporten carisma als carrers del barri. «No hi ha res d’igual a cap altra part del món», diu Lapin.

  

 Les reivindicacions veïnals també són presents en els seus dibuixos que reprodueixen els grafits de les parets del Poblenou: «Stop turisme massiu», al carrer de Pujades, o «Aquí no volem un hotel», escrit en un mur verd d’un solar buit. Les llicències per construir hotels que ja estan concedides a l’antic barri fabril, segons un portaveu de l’àrea d’Urbanisme del consistori, són cinc: a Pujades, 11, amb 301 habitacions i 602 places; a Llull, 160 (153 i 306); a Badajoz, 148 (235 i 486), a Icària, 145 (61 i 440) i al carrer de Ramon Turró, 169 (313 i 626).

    

El fotògraf Jordi Guillumet és una de les veus més escoltades de la plataforma Al Poblenou ens Plantem. «Estan destruint el barri amb la construcció desmesurada d’hotels que s’ompliran de turistes de vols xàrter, comiats de solter i txa-txa-txa. Davant de casa meva estan edificant un hotel que sobrepassarà en més de cinc pisos tots els edificis que l’envolten. ¿Qui ho vol això?», planteja Guillumet.

    

Salvador Clarós, president de l’Associació de Veïns del Poblenou, manté una postura més diplomàtica. «L’any 2007 vam guanyar una gran batalla. Vam aconseguir que l’ajuntament conservés 114 elements industrials, com edificis, naus i xemeneies, i 19 passatges del seu traçat urbà. Tampoc es pot conservar tot. És veritat, estan desapareixent velles cases, però res que tingui un valor patrimonial», assegura el president veïnal.

Notícies relacionades

    

Lapin en discrepa. El vell Manchester català s’està descomponent amb solars plens de ferralla, preciosos rètols que desapareixen de les naus i edificis que tenen els dies comptats. «S’estan perdent comerços de qualitat al barri. La rambla del Poblenou s’està omplint de franquícies que van a la caça dels turistes. És un miracle que encara es mantingui la centenària orxateria el Tío Che», exposa l’artista.