La botiga de la qual hauria sigut client Sherlock Holmes

Una botiga de Barcelona compleix 90 anys aquest 2016 i no tanca, cosa que, si es repassa el més recent obituari comercial de la ciutat, resulta que gairebé és insòlit. És Raig, l’establiment que durant 86 anys va ocupar un petit local exactament a la cantonada del carrer de Pelai amb la Rambla, inconfusible per la mitja dotzena de telescopis que, en marcial formació, apuntaven al firmament.

    Amb la borratxera dels lloguers (ja saben, aquella subhasta permanent dels baixos comercials de la ciutat al millor postor), els propietaris, la família Serra, van deixar aquell entranyable local de tot just 40 metres quadrats i es van traslladar al carrer del Consell de Cent, on el 21 de desembre complirà formalment 90 anys una botiga única en uns 1.000 quilòmetres a la rodona, no pel seu aspecte (una mica soviètic), sinó pel seu contingut, un espaterrant catàleg d’instruments de mesurament i observació, el lloc perfecte per proveir-se abans de sortir a la recerca d’un tresor (el detector de metalls Fisher CZ-3D té una pinta estupenda), dedicar-se a l’observació de ratpenats (el binocular nocturn Yukon Tracker li dóna a un un aire de comandament Seal que intimida), circumval·lar la terra en veler com abans (amb un sextant com el que usa el capità Haddock al segell commemoratiu de 54 cèntims d’euro), anar al Liceu comme il faut (els prismàtics Eschembach Diva 3x es recomanen per a «dames exigents», això diu el prospecte), observar planetes, calcular marees, pesar amb precisió infinitesimal…, vaja, un món de possibilitats.

    L’especialitat original, i que encara perdura, era l’observació meteorològica, una afició, segons explica Carles Serra (juntament amb la seva germana Susana, actual propietari del negoci) molt catalana. El registre pluviomètric de Barcelona, per exemple, es remunta al 1786. Aquest és un país de pagesos i pescadors o de fills de pagesos i pescadors. Però el 1926, quan la família Moga va obrir la botiga (els Serra la van comprar el 1975), la pulsió meteorològica anava més enllà de la necessitat de saber com de precioses creixerien les vinyes o les carxofes. Feia només cinc anys que la Mancomunitat havia consumat la creació del Servei Meteorològic de Catalunya i havia nomenat Eduard Fontserè primer director d’aquella institució. La curiositat científica i tecnològica de Barcelona era llavors insaciable, sembla que aclaparadora en comparació amb l’actual. Els meteoròlegs locals (per exemple) van participar llavors en un projecte mundial majúscul, l’elaboració de l’Atles Internacional dels Núvols i de l’Estat dels Cels, perquè resulta que l’aviació, tota una novetat, va permetre classificar els núvols amb una clarividència abans impossible. Total, que en aquella salsa bolonyesa de passió científica va obrir les portes Raig el 1926 i, a més a més, en una cantonada icònica, potser la més icònica de la ciutat, just a la frontissa de la Barcelona antiga i -la moderna.

    Noranta anys després i al carrer de Consell de Cent, Raig potser no té a primer cop de vista aquell aire entranyable de quan els termòmetres eren de mercuri, que quan es trencaven a casa començava el joc d’ajuntar gotes ajupits pel pis, però és una visita molt recomanable, encara que, amb precaució, perquè té el seu vici.

El vici de les lupes

Notícies relacionades

Preocupació a Badalona pel caos de cotxes a l’entorn de Can Ruti

Veïns del Fòrum demanen restriccions a més festivals

Al costat de la secció de telescopis o de la d’estacions meteorològiques domèstiques, el més natural seria suposar que la de lupes, just davant dels prestigiosos dinamòmetres suïssos, és prescindible, però aquesta és una suposició digna de John H. Watson. Hi ha les de comptafils, les de rellotger, les de botó, les de contacte, les de robot, les digitals amb llum… El que hem dit abans, un vici. «Venem uns 2.000 productes diferents, per observar i per mesurar», assegura Serra.

    Total, una botiga ben antiga, que sobreviu en aquesta Barcelona que es ven al millor postor, cosa que ja té mèrit, i, des de la perspectiva d’un Sherlock Holmes, indispensable. «Dades, dades, dades, no puc fabricar totxos sense argila», protestava el personatge d’Arthur Conan Doyle a El misteri de Copper Beeches. Doncs aquesta és justament l’especialitat de Raig.