El 'peep show' del capità Nemo

Alegria, és maig, així que és temps de fornicació a l'Aquàrium de Barcelona, però no de qualsevol espècie, perquè l'aparellament d'un parell de lluços, per posar un cas, segurament és l'antítesi de la luxúria, sinó de les sípies, les noies llestes del mar, tant, que fins i tot hi ha una biòloga canadenca, Jennifer Mather, que està convençuda que es comuniquen entre elles a través d'un llenguatge corporal molt elaborat i que algun dia els humans dialogaran amb elles. Això diu. Torna, com cada mes de maig, l'orgia invertebrada. El lector més fidel podrà dir que aquesta no és la primera vegada que aquest espectacle de sexe, mort i canibalisme de les sípies de l'Aquàrium és tractat en aquestes pàgines. Cert. Però això no és una reestrena. Això va de les bambolines, de què es mou als baixos fons (marins, és clar) perquè un centenar d'innocents sípies (meitat mascles, meitat femelles, aproximadament) es prestin a fer que els últims instants de la seva vida siguin en un peep show.

Només per situar els lectors infidels, l'espectacle de les sípies consisteix a admirar el que sense públic habitualment passa al mar, que les sípies es llancen a la còpula sense fre, fins a 30 vegades en un dia, i no amb una mateixa parella, sinó portant el swinging a límits inhumans. Els mascles més fornits es guanyen els favors de les femelles, però, després, extenuats pel tràfec, moren i són devorats per altres aspirants al coit, que així reposen forces i se sumen a la festa. Ni en el més cèlebre dels prostíbuls de Barcelona, Madame Petit, on per haver-hi hi havia fins i tot un moltó ensinistrat, s'havia arribat mai tan lluny.

Perquè any rere any això sigui possible allà, al Port Vell, és imprescindible el concurs de José Costa, l'alcavot dels mars, el pescador a qui cada any l'Aquàrium li encarrega que el proveeixi de sípies. Se li ha de reconèixer una modèstia i una sinceritat dignes d'encomi. Que bé que quedaria que adornés la captura de les sípies amb unes frases tretes d'El vell i el mar, d'aquells tres dies de lluita entre un pescador i un peix espasa que Ernest Hemingway va novel·lar el 1951. Però no. Resulta que les sípies, instintivament esmunyedisses, quan escolten la crida de la selva (de posidònia, per ser més exactes), abaixen la guàrdia i gairebé és possible capturar-les amb les mans. «Són molt dòcils, van com desorientades, les pots collir sense esforç amb una petita xarxa».

Entesos, d'acord, la pesca de sípies vives no el converteix a un en el capità Nemo en ferotge lluita contra el kraken. Però queda el que ve després, separar mascles de femelles perquè la disbauxa no comenci abans que s'hagi aixecat el teló, i aquesta tasca té el seu entrellat. Toni Plaça, membre de l'equip de l'Aquàrium, dirigeix l'operació sexatge. «Veu, aquelles són femelles. I allà a l'altre tanc hi ha els mascles». ¿I quina és la diferència? El secret rau a observar els tentacles exteriors. «Els del mascle són ratllats». Sembla simple, i llavors arriba el però, perquè en aquests casos sempre hi ha un però.

Landisme subaquàtic

Notícies relacionades

Badalona tindrà un pla local per afrontar la crisi de l’habitatge durant els pròxims sis anys

La Sindicatura demana retirar una multa d’aparcament a un home en cadira de rodes a qui la targeta va caure dins del cotxe

Com és sabut, una de les facultats més sorprenents de les sípies és la seva enorme capacitat per canviar de color. Sense anar més lluny, per aparellar-se es vesteixen amb un preciós conjunt tigrat, i al fons marí si convé es mimetitzen amb la sorra. Alguns biòlegs calculen que el fons d'armari de les sípies és d'uns 300 modelets, entre els quals n'hi ha alguns per practicar el travestisme. «De tant en tant, algun mascle canvia la coloració, simula ser una femella i acaba al tanc equivocat». Pur landisme. Des que el 1970 es va estrenar No desearás al vecino del quinto no s'havia vist res d'igual a Barcelona. Quan això passa, vénen les presses. Cal ficar ràpid les mans al tanc i caçar l'Alfredo Landa de torn, perquè el que acostuma a delatar-lo és que ha posat en marxa els preliminars de l'aparellament, una tasca a la qual dedica ni més ni menys que una hora.

Total, que la sicalíptica temporada de sípies de l'Aquàrium ja està en marxa. Val la pena no perdre-se-la, encara que sigui perquè, ¡ai, ai, ai!, no pot penjar el cartell que cap animal ha patit danys a l'escenari, ja que qui sap si el dia que menys ens ho esperem, després que a Barcelona s'hagi prohibit la venda de periquitos a la Rambla, els sacrificis a la gossera, la cocció d'un llamàntol en un teatre, els toros i l'exhibició de bonobos al zoo per semblar massa humans, vingui ara un altre grup d'abraçaarbres i pretengui salvar d'una falsa depravació aquest excepcional animal que fa milions d'anys es va desprendre de la closca per ser lliure..., què carai, encara més, per practicar l'amor lliure.