a peu de carrer

El colmado verd, sa i de barri

Un establiment de menjar sa i de proximitat, al carrer de Sepúlveda, la setmana passada.

Un establiment de menjar sa i de proximitat, al carrer de Sepúlveda, la setmana passada. / RICARD CUGAT

2
Es llegeix en minuts
Catalina Gayà
Catalina Gayà

Periodista

ver +

Roba per fer farcells

No es tracta de comerços eco o orgànics, que van aparèixer a mitjans del 2000 i que segueixen en auge. Tampoc són aquesta suma de verdures i fruites globals dels súpers 18 hores en què ni tan sols es creuen les mirades. Són comerços, deia una encarregada, «de proximitat», on la verdura i la fruita són d'estació, i si no s'anuncia, i es barregen les delikatessen amb el granel. «La gent vol donar els guanys als agricultors catalans», deia una encarregada. Pels finestrals de l'establiment es colaven les estelades.

L'altre dia, al barri de Sant Antoni, unes dones prenien el sol en un xamfrà. Havien tret les cadires d'un forn i es dedicaven a passar revista a l'any. A davant hi tenien uns apartaments de luxe anunciats en anglès i elles, amb els seus abrics marrons, eren la viva estampa de la ciutat que no deixa de ser un poble, que resisteix. «Sa», «fresc», fruita imperfecta, tot ordenat i caixes de fusta. A l'establiment, els clients eren veïns del barri; alguns, nous veïns que han baixat al barri de moda. Parlava amb les dependentes: dues barcelonines i, les seves històries, són el retrat de la resilència, d'una Barcelona que s'ha reconfigurat com a conseqüència de la reforma laboral i de les reinvencions i revolucions personals de la crisi.

Una de les dependentes, em deia, havia viscut un reciclatge personal: de personal shopper de diplomàtics i polítics en una botiga de luxe a una vida més sana, més aterrada, més a prop de la naturalesa i més humana. «Aquest era un món irreal». Un colmado de barri és el primer esglaó cap a una vida a la muntanya. L'altra dona es referia a un d'aquells ERO que van acabar amb 30 anys d'experiència en el sector administratiu en una d'aquelles multinacionals que tanquen plantes a Europa (reducció de costos) i que van suposar un «em reinvento». Totes dues explicaven que fa tan sols un any la seva vida era més allunyada de la gent. Més ciutat global i menys ciutat de colmados.

Tres cartells anunciaven tomàquets de penjar

Notícies relacionades

En aquella clientela hi havia tota aquesta Barcelona que va néixer allà i s'ha fet adulta aquí i la que és aquí i té la família per totes bandes. També aquesta clientela que està de pas.  Tenen en comú: anar a comprar un tomàquet que tingui gust de tomàquet.

M'ho explicava una clienta, de la qual la vida és un resum del 2012, 2013, 2014: «No pot ser que a Berlín o a Londres la fruita i la verdura sigui més bona i millor que a Barcelona». Això de Berlín i Londres l'hi van explicar els fills. Tots dos, fora d'aquesta Barcelona com a conseqüència de les migracions que, de nou, s'expliquen per la reforma laboral i els ERO. La dona sortia amb tomàquets de cor de Bou de la botiga.