Antoni Gaudí deia que la façana del Naixement, l'única de la Sagrada Família que va veure acabada, expressa «la il·lusió i el gaudi» per la vida. A partir d'aquesta premissa, Etsuro Sotoo, l'escultor japonès que el 2000 va guanyar el concurs per crear les portes de la cara més antiga del temple, ha concebut per als tres portals l'al·legoria de l'entusiasme de la infància, un acolorit accés que s'inaugurarà el 2015 dedicat als nens per animar-los a entrar a l'església. Erugues, marietes, libèl·lules, papallones, abelles, llagostes, mosques, escarabats, els insectes més diversos envoltats de flors de carbassa i heura (símbols del matrimoni), cobraran vida i color en bronze amb una innovadora tècnica basada en la reacció química d'àcids. La maqueta de guix dels tres portals ja està finalitzada i l'any que ve es construiran les portes. «La previsió és que estiguin instal·lades d'aquí a 18 o 24 mesos», assegura Ramon Espel, arquitecte tècnic i cap d'obra de la Sagrada Família. CONTRAST AMB SUBIRACHS // L'aportació de Sotoo és més fidedigna a la ideologia gaudiniana que el tribut de Josep Maria Subirachs a la façana de la Passió, que va suscitar controvèrsia pels 14 personals grups escultòrics que va realitzar després de ser contractat el 1986 per la Junta Constructora de la Sagrada Família, que llavors presidia Joan Anton Maragall. Per Sotoo, Gaudí era un geni però no Déu. «Era humil, buscava la col·laboració dels que en sabien més. Per això, abans de tocar res, he dedicat molt de temps a estudiar la seva obra per saber com volia que fossin aquestes portes. Ignorar les dades és una violència cultural. Respectar el passat és la millor actitud ètica per avançar en el futur», argumenta Sotoo en el seu taller ubicat al cor de la basílica, un espai ara ple d'insectes modelats amb cera vermella amb els quals es confeccionen els motllos per fondre bronze. La façana del Naixement simbolitza la infantesa i l'adolescència de Jesús. Celebra el seu naixement exhibint una naturalesa exultant sobre una base gòtica. Està orientada a l'est, que és per on surt el sol cada matí, per commemorar el naixement de la vida. «Serà la verdadera entrada de la Sagrada Família perquè mira al demà, convida a fer entrar els nens, que són el nostre futur. És l'accés de persones de diverses procedències i de diferents creences religioses». L'escultor, convertit al cristianisme, considera que la naturalesa supera les dificultats culturals. «En aquesta façana, Gaudí va celebrar la vida. Hi va posar àngels, pastors, reis i animals. La meva aportació són una portes amb insectes i les plantes que tant agraden als més petits, i que són l'origen de la cadena alimentària necessària per a la vida». En conseqüència, l'artista planeja una continuació visual de l'univers animal i vegetal creat per Gaudí en el sentit iconogràfic. Des d'aquesta façana s'accedeix al temple a partir d'un portal central i dos de laterals, dedicats a les tres virtuts teologals: l'esperança, la caritat i la fe, noms que reben cadascuna de les tres entrades en què treballa Sotoo. Per sobre s'alcen quatre campanars, dedicats als apòstols Sant Bernabé, Sant Judes, Sant Simó i Sant Maties. A la porta central, anomenada Caritat, brotarà l'heura, planta sense flor que expressa l'obediència d'estar al servei dels altres. «És una planta que s'adapta a les formes que troba en el seu camí», afegeix. Destacaran les flors de carbassa, on voletegen els insectes, vitals per a la fertilitat de les plantes. L'ETERNA FLOR // La porta de la Fe té com a emblema una eterna flor al cor, i per això l'escultor proposa arbustos de roses silvestres, roses de bardissa i roses sense espines, en concordança amb el portal del Roser creat per Gaudí. La porta de l'Esperança va ser decorada per l'arquitecte modernista amb plantes aquàtiques del Nil. Lliris de color violeta i margarides blanques com a símbols de la importància i la bellesa de l'aigua.
