La multa o la vida

Aquest diari reflexionava ahir sobre la necessitat de crear corredors entre mar i muntanya per als ciclistes, sobretot per sobre de la Diagonal, on no hi ha carrils bici. En aquestes mateixes pàgines es comentava un article de l'ordenança de circulació on s'assenyala la possibilitat que les bicicletes comparteixin espai amb el bus i el taxi sempre que se senyalitzi. És una teoria i, fins a cert punt, una ficció, en vista que l'únic que l'ajuntament té en l'apartat de tasques pendents és treure aquest col·lectiu de la vorera. La realitat és que el ciclista continua buscant-se la vida per anar de dalt a baix. ¿Com ho fa? Vet aquí dos casos que transiten entre la multa «o la vida».

L'Arnau viu a Balmes amb General Mitre i treballa a Rambla de Catalunya amb Gran Via. El Josep resideix al capdamunt de l'avinguda de Vallcarca, gairebé tocant a la Ronda de Dalt, i la seva oficina està a Tetuan. Tots dos tenen entre 30 i 40 anys, estan casats i alimenten dos fills cada un. Cap dels dos és soci del Bicing i només l'Arnau porta casc assíduament. Respecten «gairebé sempre» les normes de circulació i tenen permís de conduir. El primer passeja un model antic que va heretar del seu pare i que ha anat millorant amb els anys, i el segon exhibeix una bici plegable que va comprar per oblidar un antic robatori. Semblen ciutadans similars, però el seu pla de ruta els converteix en ciclistes contraposats. L'Arnau evita les grans artèries per no córrer perills. Estima la vida. Agafa carrers secundaris, encara que sigui en sentit contrari, jugant-se una multa, i va serpentejant fins a arribar a la Diagonal. Després ja es relaxa i es deixa portar per Rambla de Catalunya, on, assegura, els semàfors «són els més mal coordinats de Barcelona». El Josep es fica en el trànsit més salvatge, agafa Balmes o República Argentina, segons convingui, i comparteix carrils amb furgonetes i autobusos. De tornada a casa, puja per Gran de Gràcia.

LA MILLOR PITJOR OPCIÓ / Cap dels dos està content amb la seva opció. És el que hi ha. L'ideal, comenten, és que algú a Sant Jaume tingués en compte que Barcelona en bicicleta és molt més que la plana i l'estepa de l'Eixample. «Sí, hi ha un món de pujades. Si apostes per la bicicleta, no pots pensar que això serà com un capítol de Verano azul», comenta el Josep. «Tampoc és que siguin unes rampes impossibles. Vas fent i tires. No es tracta de pujar el Tibidabo, ni de trencar un cronòmetre. Cada vehicle té els seus punts dolents. El cotxe és lent i no hi ha on ficar-lo; la moto és perillosa, i la bicicleta requereix esforç físic», resumeix l'Arnau.

El Josep sap que baixar per Balmes no és una bona idea. És un tema que evita comentar en els àpats de Nadal perquè la seva mare el renyaria. No ho fa per una qüestió d'orgull. Ni per portar la contrària. Ni encara menys per molestar els cotxes. Opta per aquest passadís perquè és «la manera més ràpida d'arribar al carril bici de Gran Via», on ja respira lluny del perill, al marge d'un vianant que va passejant el gos com si caminés pels Camps Elisis.

SEGURETAT SENSE SEMÀFORS / Tornant cap a casa, apunta que això de permetre l'ús del carril bus-taxi li aniria la mar de bé. Gran de Gràcia és un carrer amb trampa. Només dos vials, un per al transport públic i l'altre per al trànsit privat. Admet que en aquest carrer se salta la norma dels semàfors. S'explica: «Si surts abans que els cotxes, aconsegueixes una mica de marge perquè no comencis a sentir clàxons. Passar en vermell no és el somni de la meva vida, però m'ajuda a pedalar sense tanta pressió». Sosté que acostuma a ocupar el corredor de TMB i que no nota que sigui «una molèstia per a ningú» perquè és ell qui avança els autobusos. Com a molt, indica, pot ser un problema per als taxis, que l'han de sortejar deixant un metre i mig de separació. En qualsevol cas, no sembla que sigui gaire més aparatós que els nombrosos vehicles que a qualsevol hora del dia estan aparcats en doble fila entre els Jardinets de Gràcia i la plaça de Lesseps. De baixada, amb prou feines triga 12 minuts a recórrer el camí. De tornada, s'acosta als 20.

Notícies relacionades

La policia investiga el taxista viral que va posar en risc un motorista a Barcelona

Un accident múltiple a la C-58 a Cerdanyola deixa tres ferits

L'Arnau necessita poc més de 13 minuts per seure al seu lloc de treball i n'inverteix 22 per superar aquesta lleu ziga-zaga entre zones de vianants de Gràcia. L'un aposta per la rapidesa, encara que li costi jugar-se el físic, i l'altre es decanta per la seguretat malgrat que hagi de recórrer alguns carrers en sentit contrari. Però en les seves dues maneres antagòniques de recórrer Barcelona troben importants punts de trobada. Tots dos han pensat moltes vegades a penjar la bici i agafar la moto; han tingut ensurts, ja sigui a Balmes o pujant per Rambla de Catalunya; els han robat una bicicleta, i també creuen que aquesta ciutat «encara no està madura per acceptar el ciclista». No usen el qualificatiu 'preparada' perquè creuen que el clima i l'orografia són ideals. Es refereixen més aviat a «certa crispació» que es respira contra la bici.

Cap dels dos té pinta de rendir-se. El Josep acaba de col·locar uns llums nous a la seva màquina i s'ha comprat uns guants d'hivern. L'Arnau, que compleix anys d'aquí uns dies, té el pressentiment que la seva dona el sorprendrà amb una bici plegable. I es queden parlant sobre ciclisme urbà, sobre la gran bellesa de Barcelona vista des de dalt d'una bicicleta.