Espai en decadència al sud de l¿Eixample

Urquinaona s'esmorteeix a l'espera d'una reforma

La cèntrica plaça presenta un aspecte descuidat i concentra actes incívics

ESTAMPES 3 Un home dorm a la gespa d’Urquinaona i un altre orina als arbustos. Rajoles trencades. Diversos indigents establerts als bancs. Deixalles a terra. I una cantonada plena d’orins.

ESTAMPES 3 Un home dorm a la gespa d’Urquinaona i un altre orina als arbustos. Rajoles trencades. Diversos indigents establerts als bancs. Deixalles a terra. I una cantonada plena d’orins. / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
HELENA LÓPEZ
BARCELONA

«És un territori conquistat, i els veïns estem en retirada», resumeix un irònic habitant de la plaça d'Urquinaona, que considera que el cèntric fòrum, frontera artificial entre l'Eixample i Ciutat Vella que té el privilegi de reunir el pitjor de tots dos districtes, s'ha entregat al turisme de borratxera i a l'incivisme expressat en qualsevol de les seves formes, expulsant els pocs i resignats veïns. L'opinió d'aquest ciutadà, un dels pocs que encara resisteixen al lloc, és compartida per molts dels que es neguen a abandonar el que en un altre temps va ser un espai cobejat de Barcelona. «Els polítics no pateixen gens perquè saben que el problema s'arreglarà sol, quan ja no quedi ni un sol veí i tots els pisos de la plaça estiguin ocupats per prostíbuls regentats per xinesos i apartaments turístics», ironitza molt seriosament.

Els mals que pateixen els habitants de la plaça d'Urquinaona

-tant de portes endins (pisos turístics, bars als baixos...) com de portes enfora (botellón, gent orinant a qualsevol cantonada...)- són els propis de viure al centre d'una gran metròpolis, als quals s'hi han de sumar brutícia, un mobiliari urbà deteriorat, voreres aixecades i un campament permanent d'indigents amb tot el que això comporta. Tot plegat, amb l'agreujant de tenir la certesa que ningú pensa a resoldre els seus problemes com a mínim fins al 2012.

El principal argument municipal per a la demora de la reforma és que la plaça té pendents dues grans obres al subsòl -dependents del govern autonòmic-, i que «no té cap sentit» reformar la plaça ara, si en poc temps haurà de ser aixecada per als treballs del metro i del nou túnel de maniobres dels Ferrocarrils de la Generalitat. Aquest argument, que convencia al principi, comença a sonar a excusa entre els habitants de la zona, cansats de sentir-se en terra de ningú.

És més, fonts de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques -responsables de les dues obres- van assegurar divendres passat a aquest diari que el projecte del túnel dels Ferrocarrils finalment no preveu arribar fins a la plaça en qüestió. Per un altre costat, les obres d'adaptació de l'estació del metro encara no tenen el projecte redactat, i encara menys un calendari d'execució.

Notícies relacionades

«ARGUMENT IMPRESENTABLE» / Segons els veïns, que jutgen l'argument de les obres futures d'«impresentable», el problema és més de fons, i no es tracta «només» d'una qüestió urbanística. «Aquí del que es tracta és de decidir quina mena de plaça volem, i això sembla que ells [els polítics] ja ho han decidit. Només cal acostar-s'hi i veure els locals que tenim als baixos. Un Pans&Company, un Burger King, una Baguetina Catalana, un Telepizza, un Pastafiore i unpub irlandès. ¿Fa falta afegir alguna cosa més?», reflexiona un altre veí. «¡Ah! I ara als locals que van quedant buits també hi arriben els tentacles del veíchinatown», afegeix. La Maria, una àvia que s'asseu en un dels bancs que no està ocupat pel grup d'indigents que s'ha apoderat del lloc, apunta amb saviesa: «¿Què deu tenir a veure que la plaça estigui neta i cuidada amb les obres del metro?».

En l'última audiència pública de l'Eixample, un veí va preguntar al regidor Ramon Nicolau sobre l'etern problema de la plaça. Va concretar la seva intervenció a demanar com era possible que hi hagués uns matalassos des de feia diverses setmanes plantats en un lloc tan cèntric. La resposta del regidor va irritar el públic en gran manera: «Els recomano que facin servir el telèfon del civisme, que és gratuït». Això sí, l'endemà els matalassos ja havien desaparegut.