Jornades maratonianes de 17 hores

MARI LUZ ALARCÓN

PERUANA, 38 ANYS

CARRER DE PROVENÇA, 115

Són gairebé les onze de la nit quan Mari Luz Alarcón atén aquest diari. Han passat més de 12 hores des del primer contacte per fixar l'entrevista, però durant tot aquest temps ha estat ella qui ha controlat, cobrat i supervisat el mínim detall del colmado Irxiocarito (amb síl.labes dels noms de la seva prole), a Provença amb Urgell. A penes ha parat una estona per dinar, a la rerebotiga, mentre la seva filla adolescent la substituïa a la caixa. I encara en té per estona. Un exemple més del sacrifici que s'amaga rere els petits negocis que surten com bolets per tota la ciutat.

L'horari de la botiga de comestibles és de les nou del matí a la una de la matinada (entre setmana) o a les dues de la matinada (divendres i dissabtes), però quan el seu marit viatja al Perú en família, el petit colmado l'obliga a complir gairebé en solitari amb megajornades de fins a 17 hores. No surt cap queixa de la seva boca. Al cap i a la fi, la caixa registradora que custodia mou l'economia familiar, amb tres fills, una cunyada i una germana col.laborant en el negoci.

Notícies relacionades

Mor una dona gran en l’incendi del seu domicili a Terrassa

El Prat bat el seu rècord històric amb més de 5,5 milions de passatgers

Quan Mari Luz es va decidir a muntar el colmado, fa un parell d'anys,"a penes hi havia competència a la zona",molt pròxima a l'Hospital Clínic. Ara, en poc temps han aflorat uns quants negocis aparentment idèntics, però que amaguen unes altres mil cares de la immigració. Ella juga amb alguns avantatges. Per començar, és l'única empresària hispana de la zona, amb raó social, impostos al dia i escrupolosa amb la normativa legal. A més de no tenir problemes de comunicació i una clientela fidel, el seu origen li permet oferir alguns productes llatinoamericans que no es poden trobar en altres comerços. I després hi ha l'horari extrallarg, que compleix estrictament sabent que mai es pot predir a quina hora apareixerà un nou client, ajudada amb càmeres de seguretat.

Assegura que la crisi es nota en el consum quotidià, que"els joves ja no compren tant quan es fa de nit per preparar sopars i begudes abans de sortir els caps de setmana".Que la gent mira més els preus. El seu punt fort són les nits, quan no hi ha súpers amb els quals competir i les seves prestatgeries salven d'algun problema el veïnat.