Juan Carlos García: "Les meves obres són una aposta pel risc"

Lanònima Imperial celebra els 20 anys ambA la nit ferida pel raig, una obra tècnicament complexa protagonitzada per sis ballarins que, a partir d'avui (21.00 hores) fins diumenge, es veurà al Mercat de les Flors. El centre ha coproduït l'espectacle amb el Teatro Arriaga de Bilbao.

"Vint anys serveixen per constatar que des que vaig començar he sigut tenaç. Sempre he treballat amb molt ímpetu. Sóc coreògraf perquè no puc parar",diu Juan Carlos García, fundador i director de la companyia, premiada dins i fora d'Espanya. Per ella han passat uns 60 ballarins a qui ha invitat a una copa després de l'estrena per recordar vells temps i veure junts un muntatge audiovisual retrospectiu alhalldel Mercat.

García fa un balanç positiu d'a- quests quatre lustres:"Estic molt agraït a aquesta professió perquè em posa en contacte amb el món i m'ensenya a viure".Lanònima Imperial es manté fidel al seu estil, amb una dansa contemporània molt intensa i física que no segueix la moda de la no dansa que ha ressorgit amb força."Les meves creacions aposten pel risc, són una exaltació del cos, reflecteixen la meva passió pel moviment",raona."En les meves peces sempre hi ha un excés d'energia i construcció. Són el resultat d'una estètica de l'esforç. Treballo de forma individual amb cada ballarí, partint del seu propi cos per potenciar tot el que porta dins".

IMATGES LÍQUIDES

Nicolaas Marckmann, Anna Roblas, Jordi Vilaseca, Virginia Gimeno, Iris Heitzinger i Yester Mulens protagonitzenA la nit ferida pel raig. En la seva nova proposta és tan important el treball de moviment dels ballarins com els vídeos desenvolupats per l'artista multimèdia australià Lawrence Wallen i l'escenografia de José Menchero.

"Les imatges projectades són especials, molt líquides, igual que en els somnis",assenyala orgullós d'haver comptat amb la col.laboració d'un departament de la Universitat de Zuric per experimentar nous camins. La música d'Oriol Rossell recrea atmosferes a partir de fragments de música clàssica de Bach, efectes, peces contemporànies, bits electrònics i veus manipulades en directe."Hi ha una part improvisada en què va tirant la música en funció de com es mouen els ballarins".

Notícies relacionades

La Sagrada Família de Barcelona convidarà el Papa Lleó XIV pel centenari de Gaudí al juny de 2026

Barcelona compra un altre bloc de pisos a l'Eixample per tanteig i retracte

No hi ha claus per entendre aquest espectacle que García planteja com"un somni ple de contrastos".Visita diversos llocs des de la distància i la ironia."Hi ha un joc constant. Tot és molt ambigu i res és el que sembla. Cada tres minuts passa alguna cosa".L'estètica del còmic conviu en escena amb una al.lusió al cànon de bellesa de la pintura barroca. Els ballarins, amb robakitsch, combinen moviments ràpids amb altres dilatats, d'una lentitud extrema."Hi ha un joc de tensions per posar al públic en suspens. El millor és que ningú intenti entendre el que passa",adverteix.

Després de 20 anys lluitant per dignificar i donar coherència al sector, García considera que queda molt camí per fer si volem competir amb la resta d'Europa."Mascarell ens ha suportat i ajudat sempre, fins i tot abans de ser conseller de Cultura. Però en l'últim Govern no es va arribar al fons de les qüestions".I afegeix:"La dansa s'està tornant un llenguatge secret per falta d'una aposta més important en cultura i educació. Falten centres de producció potents".