El Barça de les sis Lligues: tisorada després de l’èxit

No baixa el deute i descendeix la massa salarial, però no als nivells que exigeix el Barça, lligat de mans pel fair play, que té superat. Tant que condiciona i escanya la política esportiva perquè LaLiga, presidida Javier Tebas, només els deixa actuar sota la fórmula del 40%. O sigui, només pot utilitzar en incorporacions el 40% del que estalviï. I el drama econòmic neix, precisament, de la quantitat més gran rebuda per un club en la història del futbol mundial.

L’agost del 2017, el París SG va dipositar a la seu de LaLiga un xec de 222 milions d’euros –ningú ha pagat tant, ni abans, ni després, per un jugador– per emportar-se Neymar al Parc dels Prínceps. Aquest va ser el big bang que va desencadenar la ruïna. Va disparar la despesa de manera descontrolada perquè no només es va malgastar el que va rebre, sinó que es va excedir.

Van ser 350 milions en tres jugadors (Dembélé, Coutinho i Griezmann), però arriben als 400 si s’inclouen les variables. I això sense comptar, per descomptat, els altíssims salaris que va pactar Josep Maria Bartomeu, que Joan Laporta ha qualificat sempre com «una herència enverinada».

Però el problema no es reduïa només al fet que es van malgastar els diners de Neymar, sinó que allò va provocar un efecte dòmino que va apujar la massa salarial de la plantilla a cotes estratosfèriques. Inassumibles per a qualsevol equip perquè el Barça tenia fa dos anys, coincidint amb l’entrada de Laporta, una despesa de 708 milions quan clubs com el Manchester City, el Madrid i el Bayern Munic se situen entre els 350 i 400 milions.

No només les estrelles antigues (Messi, Luis Suárez) o els nous que van venir (Dembélé, Coutinho i Griezmann) cobraven salaris per sobre del mercat, sinó que la classe mitjana-alta (Busquets, Piqué, Alba, Ter Stegen, De Jong...) també estava fora del mercat.

Ara el Barça, que ha perdut gairebé totes aquestes peces pel camí, es fixa com a objectiu reduir aquesta desmesurada quantitat (va assolir els 708 milions) fins a col·locar-la en els 528. Molt per sobre encara dels grans clubs europeus. Per això continua escanyat el Barcelona.

L’equip femení és l’únic autosuficient. Amb la segona Champions, el seu valor no fa més que anar a l’alça. No obstant, no és aliè a la situació econòmica. Segons apunten a EL PERIÓDICO des de les oficines del Camp Nou, és l’única secció que no viurà les retallades, tot i que també s’haurà d’estrènyer el cinturó. 

El club blaugrana, amb 7,7 milions d’euros, apareix en primera posició en l’informe del Deloitte Football Money, que per primer any inclou també els ingressos generats pel futbol femení. Cada vegada més marques internacionals, com Nike, Estrella Damm, CaixaBank, Cupra, Allianz, Gatorade i Bimbo, tanquen acords de patrocini amb l’equip femení. Això, a més d’oferir múscul econòmic a la secció, ajuda a poder encarar la temporada que ve amb més optimisme. En total, les inversions de totes aquestes marques deixaran fins a 8 milions d’euros en els comptes de l’equip en aquesta temporada 2022-2023, segons va indicar l’entitat, d’un pressupost total de 12 milions.

Líder a la gespa i als despatxos, l’any vinent, l’estructura liderada per Markel Zubizarreta té grans renovacions pendents. L’equip no patirà retallades però sí que haurà de reajustar la seva massa salarial. 

En un any acaba contracte la columna vertebral de l’equip, començant per la capitana, Alexia Putellas. La de Mollet del Vallès vol continuar vestint la samarreta blaugrana i l’entitat no vol perdre el seu emblema. Segons ha pogut saber aquest diari, les negociacions estan en marxa des de fa setmanes, tot i que encara falta per arribar a un acord. És necessari recalibrar les condicions salarials de la millor jugadora del món. 

També acaben el contracte Patri Guijarro, Mariona Caldentey, Mapi León, Sandra Paños i Lucy Bronze, entre d’altres. També s’acaba el de Markel Zubizarreta, que aquesta temporada ja va fer l’intent de sortir, i el del tècnic del conjunt blaugrana, Jonatan Giráldez. 

Amb aquesta previsió, al Barcelona tenen clara la premissa: no es pot apujar la despesa en massa salarial malgrat tenir totes aquestes renovacions clau pendents. A més, resulta necessari tancar alguns fitxatges en demarcacions on va curt d’efectius, com una ariet.

El Barça perdrà dues de les estrelles del Palau: Nikola Mirotic, de l’equip de bàsquet, i Luka Cindric, de l’handbol. El club necessita fer un fort reajustament econòmic per complir el fair play financer que exigeix LaLiga i els dos esportistes seran els dos principals sacrificats de les seccions, amb la particularitat, a més, que tots dos compten amb dos anys més de contracte i encara s’han de pactar les condicions de rescissió.

La retallada més important de les seccions s’aplicarà al bàsquet: al voltant del 20%. Dels 42 milions es passarà als 33 o 34, tot i que una part important de la retallada arribarà amb la sortida de Mirotic, amb una fitxa anual d’11 milions d’euros bruts. El futur de Higgins, a qui li queda un any més, també està en l’aire i el club vol pactar-ne una reducció o la sortida.

En funció de l’espai que quedi lliure, el Barça ha d’afrontar les renovacions del tècnic Jasikevicius, de jugadors que acaben contracte (Sanli, Tobey, Kuric) i dels possibles reforços que insinua Navarro, el mànager de la secció. «Tenim un pla sense Mirotic per construir un projecte amb les mateixes garanties. «Toca refer un bon equip amb la base està consolidada».

L’impacte en l’handbol serà molt menor. Reduirà el seu actual pressupost d’uns 8 milions al voltant d’un 10%, segons va admetre el coordinador de la secció, Joan Marín, tot i que això implica la sortida de Ludovic Fàbregas al Veszprem, de Cindric («La nostra intenció és que surti i que no ho faci ningú més», diu Marín), i creixen els rumors d’un adeu sobre el porter Gonzalo Pérez de Vargas, amb contracte fins al 2025 i una clàusula de sortida molt alta.

Aquestes sortides es contrarestaran amb la incorporació dels joves pivots espanyols Javi Rodríguez i Jaime Gallego. «El Barça té i tindrà sempre un equip per competir i intentar emportar-se els títols, tot i que pot ser que en un futur immediat ens hàgim d’estrènyer el cinturó i utilitzar una plantilla més curta», diu el tècnic Carlos Ortega.

Tema silenciós. Tema ocult. Tema que provoca centenars de comentaris i rumors. Milers de filtracions. Bastant soroll per a situacions que, en principi, semblaven, estaven, pactades. Els empleats del Barça han patit, pateixen i patiran una situació incerta. Pitjor encara tenint en compte els números del club, centenars podrien haver sigut acomiadats i no hauria passat res. El tancament de Barça TV el 30 de juny (costava 14 milions d’euros i només en generava 2, afirma el club) n’és el gran exemple.

És més, malgrat haver patit el temor, en més d’una ocasió, de no cobrar la nòmina (cosa que no ha passat mai, malgrat les dificultats que estava passant la tresoreria del club), sempre ha confiat en la gestió de Laporta i, malgrat que alguns mitjans van arribar a publicar, per exemple, que els empleats no havien cobrat la paga extra pel títol de Lliga, en realitat va ser ingressada pocs dies després d’haver celebrat la gran conquesta d’aquesta temporada.

Amb els números sobre la taula, l’autoritat econòmica del club hauria pogut presentar, sense esforços, un expedient de regulació d’ocupació i haver deixat al carrer 200 persones de cop. Aquesta idea, que va estar en la ment dels responsables econòmics, va ser, diuen, frenada pel president Joan Laporta, per la seva cap de gabinet, Manana Giorgadze i per Eduard Romeu, vicepresident econòmic.

I a partir d’aquí van començar les negociacions, que van ser de tota mena perquè, en efecte, cada treballador és un món i més si estem parlant de més de 1.500 contractats, amb una diversitat tremenda d’acords, ja que només 530 són fixos i 70 fixos discontinus, que són els que treballen els dies de partit al Camp Nou. Hi ha, per tant, centenars i centenars d’empleats, coneguts com ‘1006’, que són els que treballen en les seccions, a la Ciutat Esportiva i en les desenes d’equips que té el Més que un club.

Des de l’entrada de la directiva de Laporta al Barcelona s’han produït, més o menys, un centenar de baixes i s’han contractat un nombre similar de treballadors. Un cop descartada la possibilitat de presentar un expedient de regulació d’ocupació es va demanar als caps de les diferents àrees que estudiessin aquelles posicions de les quals podien prescindir, els empleats que no tenien contingut i, per descomptat, que s’oblidessin d’activar aquelles posicions que estaven pressuposades però que en aquell moment encara no s’havien cobert.

Hi ha un punt sobre el qual es parla poc i que sap greu, molt, als empleats del Barça, i és que ells només representen entre el 3 i 4% del pressupost global del club, per això sovint consideren que potser el club hauria de pensar a retallar en altres partides abans que en els seus llocs de treball, tot i que comparteixen que l’actual directiva es passi el dia surfejant intentant amortitzar llocs de treball que, com en moltes altres empreses, no tenen gaire sentit.

Una cosa sí que sembla que han tingut molt en compte des del «camarot» de Laporta i, molt especialment, la seva cap de gabinet Manana Giorgadze. Gairebé totes les crisis de moltes companyies arrenquen pel soroll que genera un empleat, o més d’un, acomiadat inadequadament, incorrectament, injustament o amb una liquidació inferior a la que li toca. Algú va pensar que no es podia crear, fora del club, un nucli de treballadors descontents que haurien pogut fer molt, moltíssim soroll, fins al punt de posar en perill la presidència de Laporta.

Això sí, tothom dins de l’entitat considera que aquesta setmana serà tremenda i probablement molt dolorosa per als centenars de contractats a través del ‘1006’, ja que són treballadors (esportistes de totes les especialitats, entrenadors, observadors, tècnics de tot tipus, metges, fisios...) vinculats especialment a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, se’ls acaba el contracte dijous i a molts, sospiten, no els renovaran i els deixaran, a més, sense liquidació.