BARÇA 0 - REIAL MADRID 0

La pólvora estava fora del Camp Nou

Els disturbis fora de l'estadi marquen un clàssic sense gols i amb poc futbol

La pólvora estava fora del Camp Nou

JORDI COTRINA

4
Es llegeix en minuts
Rafael Tapounet
Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Es va disputar, per fi, el clàssic i va resultar un partit amb bastanta més histèria que història. En un ambient enrarit d’entrada per les convocatòries de la plataforma Tsunami Democràtic, per les insòlites mesures de seguretat i per l’alarmisme alimentat per un sector dels mitjans de comunicació, el FC Barcelona i el Reial Madrid es van veure lleugerament superats per les circumstàncies atmosfèriques i van brindar un partit intens i entretingut, això sí, però d’una producció ofensiva modestíssima i d’una capacitat anotadora nul·la, una cosa impròpia en un muntatge de tan altíssim pressupost. El 0-0 final va semblar deixar satisfets tothom i ningú. En realitat, era el resultat més lògic, perquè, com es va veure després, tota la pólvora era fora.

Ni la presència de diversos milers de manifestants (5.000, segons la Guàrdia Urbana) als voltants del Camp Nou en les hores prèvies al partit, ni les alteracions de trànsit provocades per les mobilitzacions, ni la multitudinària reivindicació independentista que va acompanyar la sortida dels equips al camp, ni tan sols la ‘performance’ del llançament de pilotes de plàstic grogues a la gespa (una acció intrusiva però d’un efecte molt limitat)  van semblar al final prou motiu per justificar el clima de pànic nuclear amb què alguns havien volgut vestir l’últim clàssic de la dècada. I, no obstant, ja amb la pilota en joc, la tensió creada va acabar desembocant en seriosos disturbis a l’exterior de l’estadi, amb la crema de contenidors, càrregues policials, dues dotzenes de ferits i unes quantes detencions.  

Passada llarga i conducció

A tot això era aliè el públic del Camp Nou, almenys fins que li va tocar abandonar el recinte, una cosa que va fer no sense dificultats. Fins aleshores, la seva atenció estava posada en un partit en què una bona versió del Madrid no va ser prou per superar un Barcelona molt poc reconeixible, perquè l’antany tan admirat joc d’associació ha deixat pas a l’enviament llarg i la conducció sense que el canvi hagi comportat cap benefici ni a l’equip ni al futbol en general.

Amb una novetat sorprenent al mig del camp, on Sergi Roberto va acompanyar el definitivament rehabilitat Rakitic i l’intocable De Jong mentre Busquets es quedava a la banqueta, el Barça va entrar molt sencer en el partit, tractant de tu la pilota i empenyent el Madrid cap a l’àrea de Courtois. Però la polida posada en escena dels locals no va durar més enllà del quart d’hora, el temps que van tardar els blancs a trobar Benzema i muntar un embolic a l’àrea blaugrana del qual podrien haver sortit amb premi si Hernández Hernández, un àrbitre canari de nom tintinesc, hagués vist un possible penal de Lenglet a Varane.

La carta Arturo Vidal

Guiat per un pla d’actuació bastant assenyat, amb pressions altes i connexions ràpides, l’equip de Zidane es beneficiava dels llums de Fede Valverde per arribar una vegada i una altra fins als guants (i els peus) de Ter Stegen, mentre el Barça, privat de la telemetria de Busquets, es veia obligat una vegada i una altra a buscar la sortida amb enviaments llargs del porter alemany a Suárez i acabava reduït als espetecs que brindava la recuperada societat Messi-Alba. Insuficient, en aquesta ocasió, per donar veritables problemes a Courtois.

Així les coses, Valverde no va tardar gaire a jugar la carta Arturo Vidal. Corria el minut 55, més o menys. Treure el xilè al camp és una mica com prémer el botó vermell de l’energia de la improbabilitat que apareix a la ‘Guia galàctica per a autoestopistes’. A partir d’aquí, qualsevol cosa pot passar. I van passar dues coses: des de les grades van ploure les esmentades pilotes de plàstic grogues, fet que va obligar a parar el joc durant un parell de minuts (amb la qual cosa el Barça s’exposa a una bonica sanció) i, gairebé més inesperat, els blaugranes van començar a carburar i a disposar d’ocasions de gol.

Gol anul·lat i final

Les més clares van arribar en una doble jugada de Messi i Suárez que ni l’un ni l’altre van aconseguir rematar. La més distingida, en una formidable conducció de De Jong que ell mateix va acabar rematant. Però en aquest joc d’anades i vingudes, va ser el Madrid el que més a prop va estar de cantar bingo. Ho va fer, de fet, amb un gol de Bale que l’àrbitre, avalat pel VAR, va anul·lar per un fora de joc previ de Mendy.

Notícies relacionades

La cosa ja no va donar per a gaire més, i quan l’‘speaker’ va començar a alertar per la megafonia que els accessos de la zona sud (els de travessera de les Corts) estarien tancats durant l’operació sortida, els jugadors van semblar deixar de preocupar-se per la pilota i donar per bo un empat que manté els dos equips empatats al capdavant amb 36 punts.

La fitxa

<span style="font-size: 1.6rem;"><strong>FC Barcelona</strong>: Ter Stegen (7); Semedo (5), Piqué (7), Lenglet (6), Jordi Alba (6); Sergi Roberto (5), Rakitic (5), De Jong (6); Messi (6), Suárez (5), Griezmann (5).  </span><span style="font-size: 1.6rem;">Tècnic: Valverde (6). </span><span style="font-size: 1.6rem;">Canvis: Arturo Vidal (5) per Semedo (m. 55); Ansu Fati (6) per Griezmann (m. 83).</span>