Dembélé somia que marca un golàs

Un d’aquells aforismes d’aroma cruyffista que Johan Cruyff mai va dir estableix que si un futbolista s’entrena malament però juga bé, és millor fer-lo jugar que fer-lo entrenar-se. Valgui la ‘boutade’ per explicarels últims quatre dies d’Ousmane Dembélé: el francès va completar dissabte un partit notable davant de l’Espanyol, es va fumar la sessió preparatòria de diumenge, va veure dilluns com Ernesto Valverde incloïa el seu nom en la convocatòria per al duel de Champions quan bona part del barcelonisme esperava un càstig i va sorprendre ahir el món amb un gol estratosfèric que va permetre alBarça empatar amb el Tottenham de Mauricio Pochettino(1-1) i igualar el rècord històric de partits seguits sense perdre a casa en competició europea (són ja 28, els mateixos que va encadenar el Bayern de Munic entre 1998 i el 2002).

El golàs de Dembélé no ha d'ocultar, tanmateix, el discret partit d'un Barça desnaturalitzat des de l'alineació que es va sostenir en molts trams gràcies a les esplèndides intervencions de Jasper Cillessen, el millor porter suplent del món, i amb molta diferència respecte a un segon que ves a saber qui és.

Onze poc habitual

Segur que aLuciano Spalletti, l’entrenador de l’Inter de Milà, que es jugava mitja classificació al Camp Nou, se li devia quedar la mirada perduda com si recordés la seva infantesa quan va conèixer l’onze inicial disposat pel tècnic blaugrana. Sense Messi ni Piqué ni Jordi Alba ni Sergio Busquets. I sense Luis Suárez, que, amb molèsties al genoll dret, va ser el jugador elegit per al descart d'última hora i va veure el partit des de la grada. Amb Juan Miranda, un xaval del filial, al lateral esquerre. Amb dos centrals esquerrans, Lenglet i Vermaelen. Amb un centre del camp inèdit format per Rakitic, Arthur i Aleñá. I amb Munir al lloc de nou, flanquejat per Coutinho i Dembélé.

Tan legítim era el descontentament interista com la decisió de Valverde d’administrar la plantilla a la seva conveniència, un dret que l’equip s’havia guanyat a l’assegurar-se la primera plaça de la lligueta abans de l’última jornada. Malgrat la falta d'al·licient (més enllà del prestigi i dels 2,7 milions d'euros que paga la Uefa per cada victòria), el Barça va entrar en el partit molt concentrat, tancant tots els passadissos a l'atac ‘lilywhite’, controlant el joc a la zona ampla i explotant la debilitat del jove lateral dret Kyle Walker-Peters.

Gol de somni

Una pèrdua d'aquest últim va ser precisament l'origen del gol barcelonista. Dembélé, que tracta els defenses rivals amb la mateixa consideració que al seu despertador, li va robar la cartera a camp blaugrana i va iniciar una d’aquelles carreres seves que només poden acabar en glòria o desgavell. Aquesta vegada va sortir glòria, gràcies a un canvi de ritme espectacular que va trencar Walker-Peters, a una retallada exquisida que va deixar assegut Winks i a una rematada amb el peu esquerre que va superar Lloris. Un somni de gol.    

 A partir d’aquí, el Barça es va defensar amb ordre, però va començar a ensenyar les costures del seu onze de circumstàncies, especialment visibles al costat esquerre, ona Mirandal’escenari se li va fer massa gran. Es van desconnectar els davanters, van patir més del compte els centrecampistes i només l'encert de Cillessen en una acció d'un contra un davant el coreà Son va permetre als blaugrana anar-se'n al descans amb avantatge al marcador.

Notícies relacionades

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Un Barça de Champions però amb rotacions

Amb aquesta mateixa dinàmica es va iniciar la segona part, en la qual els anglesos, apressats per l'empat en el Giuseppe Meazza, van anar avançant posicions a fi d'evitar un Brexit prematur. Mentrestant, en el Barça no hi va haver més notícia que les parades de Cillessen, un xut al pal de Coutinho (acomodat una vegada més en el seu rol de complement de luxe quan el partit exigia més protagonisme), la sortida al camp de Messi enmig d'una cridòria ensordidora i l'ovació que es va emportar Dembélé quan Valverde va decidir donar-li un descans, aquesta vegada sí, merescut.

El premi li va arribar al Tottenham en el minut 84, en una acció brillant de Harry Kane, que va posar la pilota en l'àrea petita perquè Lucas Moura afusellés a plaer el porter blaugrana. I així, poc dies després que l'exentrenador delsSpurs Harry Redknapp guanyés l'edició britànica de ‘Supervivientes’ després de passar 23 dies a la selva australiana menjant ulls de cabra i cervells d'emú, l'equip del nord de Londres va donar la seva pròpia lliçó de supervivència i es va guanyar el pas als vuitens de final.