Una tarda assolellada

Partit resolt en el descans, dos gols del teòric substitut de Messi, cap ensurt en defensa, i una oportunitat perquè Alcácer segueixi aprenent i pugui ser algun dia el substitut de Luis Suárez, que li ha cedit el lloc gustosament a la segona meitat.

Res més podia demanar Luis Enrique que una tarda tranquil·la, com es diria en les cròniques antigues, abans de rebre dimecres el Manchester City a la Champions en el morbós duel (un altre) que lidiarà amb Pep Guardiola, que aquest dissabte ja s'ha retrobat amb Koeman, un altre excompany.

LA TEMPESTA S'HA QUEDAT ENRERE

Ha tornat a lluir el sol per al Barça i el Camp Nou ha deixat enrere la tempesta. La d'aquesta setmana i la de Balaídos, pels núvols que havia deixat sobre l'equip i l'escassa fiabilitat que ha demostrat quan falten alguns titulars. Han tornat a faltar Messi i Iniesta, insubstituïbles i suplents, però el Barça ha liquidat d'un cop de ploma el Depor, tan fluix com el de l'última època i que aquesta vegada ha sigut incapaç d'igualar dos gols com els dos últims anys. Han sigut tres els que li han caigut a sobre abans de la mitja part. Massa. Una distància inabastable.

No ha donat en cap moment la sensació de poder marcar-ne un. Ni un ensurt ha donat l'onze gallec, dins de la seva parcel·la des del primer minut. Entre la seva voluntat d'estar esperant i la quantitat de jugadors del Barça que han enaït el seu territori no s'ha pogut estirar en cap moment. Les corregudes d'Andone quedaven aviat frenades per un imperial Piqué, complimentat per la grada des d'abans de començar el partit, no se sap si per la seva anunciada renúncia a la selecció espanyola o la seva anunciada candidatura a la presidència del club.

L'APARICIÓ DE MESSI

El president ara és Messi, en tanto que és el personatge més influent, no ja del club, sinó del futbol mundial. Ha sortit la segona meitat, convençut per Luis Enrique d'esperar a la banqueta, i als tres minuts ha endollat a la xarxa la primera bola que ha tocat, deixant retratat Lux. En realitat, el meta ja havia quedat retratat perquè cada rematada blaugrana ha sigut gol. Lux només ha amargat el pobre Alcácer en les úniques aturades de mèrit que ha fet. Quan ja havia encaixat quatre i quan l'equip jugava amb un menys per l'expulsió de Laure, que ha deixat anar un cop de colze a Neymar.  

La plàcida tarda i el no menys amable Deportivo han consagrat el canvi de sistema blaugrana. El Barça ha tornat a jugar amb tres defenses (Mascherano, Piqué i Mathieu). Li faltaven efectius a l'entrenador (Sergi Roberto i Alba), encara que tenia recanvis de sobres. A Luis Enrique, però, li sobra Aleix Vidal, a qui ha tornat a deixar fora, per setena vegada, malgrat que era l'únic lateral dret viu, condemnant-lo a menjar pipes la grada.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Mascherano ha sigut qui ha controlat aquella banda, desèrtica. Arda i Rafinha estaven al davant i mai han hagut de retrocedir. Rakitic i Busquets s'han repartit el centre de comandament al cercle central, un al costat de l'altre, sense donar verticalitat al joc, i Digne dominava la banda esquerra. Faltava pólvora al Barça –tres rematades, tres gols sense fer res de l'altre món- i faltava diversió a una grada que ha firmat la segona millor entrada de la temporada.   

Però ha sortit el president (de la banqueta, no el de la llotja) i tot ha canviat. Messi ha animat un partit que llanguia. Amb el gol i la marxa que ha imprès. Lluny de jugar contingut per comprovar si l'adductor ha cicatritzat, ha deixat anar les ganes de jugar que havia reprimit les tres últimes setmanes, mentre Luis Enrique, ja assegut a la banqueta, mirava complagut per haver estalviat minuts a Busquets, per donar-los Denis, d'homenatjar Rafinha, autor dels dos primers gols, i que ningú mirés Ter Stegen.