Un cop més el Manchester

Pep Guardiola va aprofitar el dia lliure. Va agafar l'avió, acompanyat de Manel Estiarte, director de relacions externes del club, i se'n va anar ahir a Old Trafford, el temple del Manchester United. Hi va veure el còmode triomf anglès sobre el Schalke 04 en l'última nit europea de l'exmadridista Raúl (4-1). El tècnic del Barça va viatjar a Anglaterra per certificar el que ja sabia. El Manchester serà, com ja va passar en la final de Roma del 2009, el rival blaugrana en la final de la Champions que es disputarà el 28 de maig a Wembley.

Una altra vegada, el Manchester. Un equip de múltiples registres, capaç de passejar-se en la tornada de la semifinal amb els suplents després de sentenciar, com el Barça, a Alemanya gràcies al 0-2. «Hem d'aprendre de la lliçó del 2009», va dir Van der Saar després del partit pensant ja en Wembley. «Serà una final fantàstica. Estic segur que la podem guanyar», va afegir sir Alex Ferguson.

Ahir no van jugar, per exemple, Rooney, Vidic, Ferdinand, Giggs, Chicharito Hernández ni Evra. Era lògic que descansessin sis peces bàsiques en l'entramat de sir Alex Ferguson. El Manchester té diumenge un partit decisiu contra el Chelsea a Old Trafford per assegurar el títol. Té tres punts d'avantatge i queden tres jornades. Si ensopega a casa, el Chelsea pot posar en perill el campionat.

HEGEMÒNICS A EUROPA / Dos anys més tard, amb el mateix arquitecte (el venerable sir i el revolucionari Pep), el Barça i el Manchester dirimiran el tron europeu. Són els dos grans del continent. En aquest últim lustre, excepte la intromissió de l'Inter de Mourinho la temporada passada o el Milan d'Ancelotti (2007), han dominat el futbol a través de dues escoles antagòniques. El vell futbol anglès, simbolitzat en l'astut Giggs i l'incontenible Rooney, enfront del modern joc llatí, barreja d'una estranya fusió que evoca les inicials arrels holandeses amb disciplina italiana (l'herència de Rijkaard encara es nota i el pas de Guardiola pel calcio també hi ha influït) i el segell d'un estil únic: el de La Masia. On abans hi havia Cristiano Ronaldo (des que va deixar Old Trafford tan sols ha guanyat una miserable Copa del Rei), ara hi mana Rooney escortat per un mexicà llest (el Chicharito). Guiats sempre per Ferguson, un savi escocès (el diable, quan és vell, sap més per experiència que per consell), que ha convertit el United en una referència europea, capaç de sobreviure a l'èxode de les seves grans estrelles.

Beckham se'n va anar al Madrid i va resistir. Va vendre Ronaldo al Madrid i des d'aleshores el portuguès ha desaparegut del cim del món, destronat per Messi. Va anar a Roma. Fa dos anys. Llavors, un prodigiós vol de l'argentí li va permetre sostenir-se a l'aire per picar de cap i deixar Van der Saar petrificat. Des d'aquell 27 de maig del 2009, el United no ha deixat de pensar en els petits genis (Xavi i Iniesta) que el van fer anar de bòlid.

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

El Barça, mentrestant, ha anat teixint la seva llegenda amb un futbol d'un altre segle. Aquest lustre, el Milan i l'Inter han tingut aparicions fugaces. El Madrid, per exemple, només ha creuat una vegada el pròleg dels vuitens de final. Ha estat aquesta temporada i en 180 minuts només ha ficat un gol al Barça, i estava tan acomplexat veient-se inferior que ha recorregut a coartades arbitrals. La pilota va dictar la sentència final.

No obstant, Guardiola ja ha oblidat els clàssics. Ahir el tècnic se'n va anar a Manchester per descobrir la nova obra de Ferguson, un tècnic que no només mastega xiclet. I en va tornar preocupat.