Sergio García: «Hi ha vida després del Barça; he disfrutat en altres clubs»

Sergio García (Barcelona, 1983) es va convertir aquest estiu en el fitxatge més car de l'Espanyol. Una aposta de la direcció esportiva per reforçar l'atac blanc-i-blau. L'exjugador barcelonista va forçar la situació al Betis per ser traspassat al club català.

-¿Per què es va decantar per l'Espanyol? ¿Volia tornar a casa?

-No va ser un tema familiar, com s'ha dit, sinó que va ser una decisió esportiva. M'agradava com estava jugant l'Espanyol, el seu estil i la seva filosofia. Vaig tenir ofertes de fora, però no em van convèncer. No volia marxar d'Espanya. L'interès del club blanc-i-blau em va ­encantar.

-¿Què destacaria del club aquests primers mesos?

SEnDPer mi el millor és el vestidor, el bon ambient que s'hi respira. He estat al Betis, al Saragossa o al Llevant i no és el mateix. Aquí se saluda tothom, tots s'avenen, riuen, i això és fonamental. En altres clubs cadascú anava al seu rotllo, però aquí no. Això es nota en el rendiment.

-¿Quina meta s'ha marcat?

-Vull tornar a ser el de l'any 2008, el que va arribar a la selecció espanyola. Vull tornar enrere, a ser aquell jugador. De moment, no m'estan sortint les coses, però ho posaré tot de la meva part perquè sigui així. Vull treballar al màxim per ser titular, brillar amb el meu equip i tornar a la selecció.

-¿Veu l'equip amb possibilitats de mantenir aquest nivell tan alt?

-És difícil mantenir-s'hi perquè hi ha molt nivell a dalt, però jo el veig molt concentrat i amb moltes ganes de seguir així. La gent està molt il·lusionada. Si seguim així, estarem a la zona alta. Tots volem arribar a jugar a Europa.

-¿Què té d'especial Cornellà?

-Molt. Jo encara no hi havia jugat fins a fitxar per l'Espanyol. L'afecte de la gent, la proximitat del camp...El jugador nota el recolzament de la gent, com crida i dóna suport. Els contraris, sense que els ho preguntis, ja et diuen que és un estadi maco i acollidor, que pressiona. Té un aire anglès que el fa molt especial.

-¿Està obsessionat amb el gol?

-Si ho estigués, sempre estaria a prop de la porteria per marcar. No. Jo només penso a treballar i ajudar l'equip. El gol ve sol. Com més el busquis, com més t'obsessionis, és molt pitjor. Si l'equip va bé i jo no marco, magnífic.

-¿Què li demana Pochettino?

-Em demana que jo sigui com el que sóc, que no vulgui fer més del que puc.

-¿De tots els clubs per on ha passat amb quin es queda?

-De tots n'aprens, però sens dubte el Saragossa és el que ha marcat més la meva carrera. Amb Víctor Fernández vaig trobar el meu millor nivell. Penseu que jo em vaig formar al Barça i allà només atacava. Vaig marcar moltíssims gols, em dedicava a rematar. En els altres equips també he hagut d'ajudar en altres parcel·les.

-Va estar nou anys en diferents etapes amb el Barça. ¿Com definiria l'es­til blaugrana?

-Jo vaig jugar amb jugadors boníssims en les categories inferiors del Barça, amb els millors. També en el primer equip. Al Barça s'hi juga molt fàcil, de memòria. Els companys ­sovint fa molts anys que juguen junts. Per això no em sorprèn el nivell del Barça. Jo he jugat amb Iniesta i he vist el seu gran talent. El millor d'Iniesta i Xavi és que ho fan tot molt fàcil i molt bé.

-Amb Iniesta també va coincidir en la selecció sub-19. Van ser campions d'Europa junts el 2002.

-Sí. Tothom sap que és un dels millors del món, un fenomen. Vam debutar tots dos contra el Bruges a la Champions, amb Van Gaal.

-¿Com recorda la seva arribada al primer equip del Barça i els seus primers passos al vestidor blaugrana?

-És molt difícil arribar-hi. Vaig estar dos anys en el primer equip, però vaig jugar molt poc. Això sí, que quedi clar que hi ha vida després del Barça. He disfrutat molt també fora del club blaugrana.

-¿Què li sembla l'aposta pel planter de l'Espanyol?

-M'encanta, m'hi veig reflectit. Veus pujar els nois i te'n recordes de la teva lluita per aconseguir jugar a Primera. Jo parlo sobretot amb Molina. És bàsic que segueixin pujant xavals de casa. I a més no es tallen, almenys amb mi. Jo sí que em tallava, ha, ha. Al vestidor hi havia Luis Enrique, Ronaldinho, Kluivert, Puyol, Xavi…

- I arriba el derbi amb molts jugadors del planter pels dos costats.

-Són partits atípics. Les estadístiques no serveixen de res. Ens sentim forts i els podem sorprendre. No sortirem a passejar i el suport de la grada serà important.

-¿Hi ha algun jugador que l'hagi ­marcat especialment?

-Ronaldinho. Conviure amb ell cada dia va ser espectacular. Feia coses increïbles amb la pilota. El recordo al vestidor tocant-la. No sabia que es podien fer tantes coses amb la pilota. El tio caminava amb la pilota enganxada al peu, uns malabarismes que flipaves.

Notícies relacionades

La fórmula del clàssic

El Barça fa por al bombo

-¿A qui li donaria la Pilota d'Or?

-Iniesta, Xavi i Messi, quin trio. Potser se'l mereixen més els dos es­panyols perquè van guanyar el ­Mundial.