Sentència històrica a Catalunya

Ginés i Manoli: del desnonament a guanyar el primer judici per un ‘lloguer social’ contra un gran propietari

  • Aquest matrimoni vulnerable de Badalona ha aconseguit que, per primera vegada, un jutjat sentenciï l’obligació d’un gran propietari de 18 vivendes que volia desnonar-los a formalitzar un contracte de lloguer per sota del preu de mercat

  • La decisió suposa un important precedent que, potencialment, pot arribar a beneficiar milers de famílies catalanes vulnerables, concretament unes 6.000, dada de les que s’han acollit a la moratòria antidesnonaments

4
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

Van deixar de pagar el lloguer per falta de recursos, van aconseguir que el seu desnonament previst per al maig s’ajornés aL desembre i ara han guanyat un judici històric que suposa un precedent en el dret a la vivenda , de què potencialment poden arribar a beneficiar-se milers de famílies (com a dada de referència, unes 6.000 famílies catalanes vulnerables s’han acollit a la moratòria antidesnonaments, segons dades del Grup Impulsor de la Llei antidesnonaments).

Per primera vegada a Catalunya, una sentència judicial obliga un ‘gran tenidor’ (propietari de més de 15 vivendes, si és persona física), en aquest cas la senyora M. T. S., propietària de 18 vivendes i dos estudis, a oferir un ‘lloguer social’ –per sota del preu de mercat– als arrendataris al mateix immoble del qual se’ls pretenia desnonar. La legislació –avui vigent– que dona cobertura a aquesta alternativa s’ha mantingut suspesa durant bona part de la seva vigència a causa de recursos d’inconstitucionalitat del Partit Popular, context que explica la novetat de la resolució.

Els esmentats arrendataris són el Ginés Subirà (63 anys) i la Manoli Vázquez (59 anys), un matrimoni que viu en lloguer des del 1994, ara fa 28 anys, en una vivenda del número 59 del carrer Felipe II de Badalona, al barri de Sant Crist. «En gairebé tres dècades aquí mai havíem deixat de pagar», expliquen.

Tot i que la resolució ha sigut recorreguda, la jutge Sara Castillo, delJutjat de Primera Instància núm. 6 de Badalona, els dona la raó: la seva llogatera, la senyora M. T. S, de qui es dona per provada la seva condició de ‘gran tenidora’ a efectes legals, està obligada a oferir-los un ‘lloguer social’ d’uns 300 €/mes aproximadament com a màxim i, si l’accepten, s’haurà de formalitzar el corresponent contracte de lloguer. La renda a preu de mercat que pagaven anys enrere rondava els 500 €/mes.

«Aquesta sentència és una alegria tremenda, però l’hem de lluitar a capa i espasa perquè d’això en depèn no només el nostre futur, sinó el de milers de famílies», asseguren Subirà i Vázquez, el desnonament dels quals, malgrat la sentència favorable, segueix provisionalment previst el desembre vinent, per quan es va ajornar després que un centenar de persones convocades per la Plataforma Som Sant Roc, en què participa activament el matrimoni, es concentressin per aconseguir la suspensió del llançament datat a finals del maig passat.

Depressió, vulnerabilitat i incapacitat

«Tot això m’ha portat a una depressió, tot i que ara més o menys ho vaig assimilant al saber que hi pot haver alguna solució», diu la Manoli Vázquez des del sofà del seu menjador davant una filera de capses de cartró previstes per a una possible mudança exprés si els desnonaven al maig. «Fa dos anys que tenim la mateixa roba en bosses: no tenim vida».

Amb «tot això», Vázquez es refereix al context de vulnerabilitat de la parella, que ha resultat determinant perquè la jutge estimi l’obligació d’oferir-los un ‘lloguer social’. Tal com acredita un informe dels Serveis Socials de Badalona, el matrimoni es troba en situació d’exclusió residencial.

A més, tant Vázquez com Subirà pateixen incapacitats permanents. En el cas de Vázquez, per tenir diagnosticades, entre d’altres, una espondilitis, malaltia degenerativa del sistema osteoarticular, i un trastorn de l’afectivitat, la qual cosa li ha generat un grau de discapacitat del 48% reconegut per la Generalitat. En el cas de Subirà, a causa d’una pròtesi al genoll el grau de discapacitat del qual encara s'està valorant, a més que «això li ha costat una diabetis», puntualitza Vázquez.

Entre les pensions que perceben tots dos sumen a l’any uns ingressos de 18.928 euros, quantitat que es troba per sota del límit màxim previst legalment per considerar una situació de «risc d’exclusió residencial», calculat a partir de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya. És sobre aquests ingressos de gairebé 19.000 euros que s’aplica en aquest cas un percentatge legal del 18% per determinar la renda mensual màxima del nou ‘lloguer social’.

«No es va oferir ‘lloguer social’»

Un dels requisits que preveu la Llei 24/2015 per a la configuració del dret al ‘lloguer social’ és que el propietari els ho ha d’oferir als inquilins «abans d’interposar qualsevol demanda judicial d’execució hipotecària o de desnonament per impagament de lloguer», com és el cas.

La jutge considera que l’esmentada oferta formal a Vázquez i Subirà no es va produir, malgrat que la propietària al·legava haver-ho fet a l’oferir reallotjar el matrimoni en un altre pis de Badalona. «La propietat no ha traslladat a l’Agència de l’Habitatge oferta de ‘lloguer social’», conclou la jutge, «tot i que ho intenti confondre amb les propostes de negociació o de condonació fetes».

Notícies relacionades

Després de la sentència favorable, aquestes «propostes de negociació» que no són exactament un ‘lloguer social’ s’han tornat a produir. Segons l’advocat del matrimoni, Rafael Mendoza, a qui la parella va conèixer a través de la Plataforma Som Sant Roc, es tracta «simplement d’oferiments de diners, i no especialment apetitosos, perquè se’n vagin del pis». Subirà i Vázquez els han rebutjat: «Els diners no manen per sobre de totes les coses», argumenten.

Per què és important aquest precedent judicial

Llegeix totes les notícies de Badalona a EL PERIÓDICO Badalona