Innovacions per ser sostenibles

El canvi climàtic revoluciona els cultius

El canvi climàtic revoluciona els cultius

Activos

  • Vinyes a 1.700 metres d’alçada, kiwis a Llevant i cítrics a alta temperatura són la resposta de l’agricultura per esquivar les noves condicions extremes

5
Es llegeix en minuts

El canvi climàtic està impactant de ple en l’agricultura tradicional i el sector, sobretot des de la investigació, treballa per adaptar-se i aconseguir varietats més resilients a les noves condicions meteorològiques. Es tracta, també, d’implementar innovacions que ajudin els agricultors a ser més eficients i sostenibles. Vinyes plantades a 1.700 metres d’altura sobre el nivell del mar que no es congelen a l’hivern, tomàquets resistents a l’estrès hídric, cítrics capaços de suportar 40 graus centígrads, proliferació de fruites tropicals i exòtiques al Mediterrani: alvocats, mangos, kiwis...

Alguna cosa s’ha de fer. El canvi climàtic accelera la pèrdua de cultius a tot Europa, i la seva superfície agrària productiva s’ha reduït un terç en els últims 50 anys. Així ho constata un informe publicat a finals del primer trimestre del 2021 per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), que mostra que la freqüència i intensitat de les catàstrofes meteorològiques extremes, com les inundacions, les sequeres i els grans incendis, generen un efecte devastador en la seguretat alimentària i el futur de l’agricultura.

Les onades de calor i les sequeres al Vell Continent, més enllà de les pèrdues de producció de blat de moro, blat o ordi, entre altres cereals bàsics, afecten de ple les fruites i hortalisses.

Per això l’investigador especialitzat en Genòmica i Biotecnologia de Plantes del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Antonio Granell i el responsable d’Agrosostenibilitat al Centre d’Experiències de Cajamar, Carlos Baixauli, s’han proposat cultivar tomàquets en condicions extremes de temperatura, salinitat o falta d’aigua «capaços de tenir bon gust i textura i aparèixer, per tant, a les prestatgeries dels supermercats». I és que, en el cas d’aquesta hortalissa, la incidència d’elevades temperatures, superiors a 35°C, disminueix la viabilitat del pol·len. 

La floració, el quallat o la pol·linització amb aquestes temperatures disminueixen, cosa que té un impacte important sobre el rendiment productiu i, consegüentment, posaria en entredit la viabilitat econòmica de milers d’agricultors de tot Espanya de tomàquets, que produeixen cada any cinc milions de tones, segons la Direcció General d’Agricultura de la Comissió Europea.  

L’investigador de Cajamar explica que, com a conseqüència del procés global d’industrialització, la temperatura a l’atmosfera s’ha anat incrementant a un ritme històricament desconegut en les últimes dècades, a causa de l’efecte hivernacle provocat per l’emissió de gasos com el diòxid de carboni, el metà i l’òxid nitrós. «L’escalfament global és un aspecte fonamental per a l’agricultura del futur immediat, que està afectant les fruites i verdures, l’agricultura en general i de ple la mediterrània, i per tant, serà molt important adaptar adequadament el sector agrícola per tal d’assegurar la producció d’aliments», assegura Baixauli.

Cajamar participa en el projecte d’innovació ‘Harnesstom’ (‘Aprofitament del valor dels recursos genètics del tomàquet per al present i el futur’, per les sigles en anglès), que forma part del programa Horitzó 2020 de la Unió Europea. En dos anys tindran els primers resultats de noves varietats de tomàquets capaços d’aguantar situacions extremes. «Volem que el tomàquet no perdi gust», apunta Baixauli.

Cítrics als antípodes

Cítrics als antípodesEn territoris amb temperatures de 40 graus centígrads, mantingudes durant bastants dies, també es podran plantar cítrics d’aquí uns anys. Aquestes noves varietats de tarongers resistents al canvi climàtic estan sent provats a Austràlia. Allà, als antípodes, l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) i el Dareton Primary Industries Institute d’Austràlia treballen en l’experiment dirigit per la coordinadora del Centre de Citricultura i Producció Vegetal de l’IVIA, Marisa Badenes.

«El programa de millora de plantes de l’IVIA vol aconseguir nous híbrids amb un bon comportament agronòmic per a les zones citrícoles espanyoles. Per això, experimentar aquest material en condicions de cultiu d’Austràlia permetrà obtenir informació sobre producció, qualitat del fruit i mida de l’arbre d’aquests patrons empeltats amb una sèrie de varietats en condicions i terres diferents», explica la investigadora d’aquest institut.

Vins d’alta muntanya

¿Què passarà amb els vins? El canvi climàtic impacta a marxes forçades a les vinyes. Explotacions d’aquest cultiu de Catalunya, l’Aragó i Navarra pròximes al Pirineu experimenten ja amb varietats de raïm de maduració més prolongada per adaptar la viticultura a l’augment de les temperatures. Els viticultors volen varietats el cultiu de les quals permeti mitigar l’escurçament del cicle que ocasiona la calor, mantenir millor l’acidesa, el color del most i aconseguir l’adequat estat sanitari del carràs. 

Tot i que sempre hi ha hagut vinyes plantades a més de 700 metres sobre el nivell del mar, l’augment de la temperatura ambiental eleva en aquests últims temps la producció dels anomenats ‘vins d’alçada’. No són pocs els viticultors espanyols que han elevat les seves parcel·les buscant la frescor de la muntanya. És el cas dels cellers a la subzona pirinenca de Tremp (pertanyent a la Denominació d’Origen Costers del Segre de Catalunya) com ara Castell d’Encús i Biu.

A més, a la serra de Gredos es planten ja vinyes a 850 metres. És el cas de l’empresa Marañones. Fins i tot hi ha casos extrems, com les vinyes a 1.300 metres a l’Alpujarra de Granada, del celler Barranco Oscuro, així com les explotacions de raïm de la DO Abona de Tenerife, que arriben als 1.700 metres sobre el nivell del mar. I no es congelen.

Tropicals i exòtics

En altres negocis hortofructícoles, més enllà de raons comercials i de l’èxit del consum, hi ha cultius emergents que s’aprofiten de l’augment de les temperatures per ‘emigrar’ des de les zones tropicals que els són pròpies. Fa tot just una dècada, l’alvocat, el kiwi o el mango eren percebuts com a productes exòtics que amb prou feines despertaven l’interès d’uns quants adeptes a les fruites tropicals. Per trobar-los s’havia d’acudir a botigues o fruiteries especialitzades.

No obstant, la superfície cultivada d’aquestes fruites s’ha disparat a Espanya. Sobretot al tòrrid sud. Un exemple és la regió de l’Aixarquía (Màlaga), el paradís dels alvocats.

Notícies relacionades

Carlos Fort, productor de kiwis i gerent de la cooperativa Agrocítrica de Picassent (València), destaca l’auge d’aquest cultiu fins fa poc temps desconegut a Espanya. Els fruits de la planta enfiladissa, originària de Xina i introduïda a Nova Zelanda a principis del segle XIX, van arribar a Espanya per les molt plujoses Galícia i Astúries. No obstant, ara guanyen terreny a les zones de regadiu del Mediterrani perquè aquest cultiu, a més d’humitat, requereix una temperatura d’entre 25 i 27 graus centígrads.

Itàlia ja s’ha convertit en el segon productor més gran del món malgrat les intenses onades de calor i fortes pluges que experimenten diverses regions productores del país durant l’estiu. «L’agricultura espanyola s’ha de diversificar cap a cultius més rendibles i capaços de tolerar noves condicions meteorològiques. Cal aprofitar-se’n», diu el gerent de la cooperativa, que ja exporta el 15% de la seva producció.

Temes:

Agricultura