Agricultors i ramaders a la frontera

Dani Ponce, agricultor de secà amb terres a Camporrobles i a Castella-la Manxa, explica que té cultius en parcel·les que són entre les dues comunitats i uns anys pot sembrar totes les seves terres i d’altres només en pot llaurar una part perquè l’autonomia competent l’obliga a deixar l’altra en guaret. Les assegurances també són un problema. «A Castella-la Manxa cobren més que al País Valencià i els pèrits es neguen a traspassar el límit perquè es limiten a una autonomia o una altra. No té sentit», afirma.

La situació s’enrevesa quan han de demanar alguna ajuda europea per millorar la seva capacitat de producció (per exemple, la compra d’un tractor). El tractament dels camps també difereix. Els nivells de nitrats que es poden aportar als camps en Castella-la Manxa són diferents del dels valencians, lamenta Ponce.

La situació per als ramaders també és complexa. Ana María Ripollés té una explotació bovina transhumant que la meitat de l’any pasta a Tronchón (Terol) i l’altra a Morella. «Els canvis de normativa són un embolic. A Espanya haurien de ser les mateixes normes per a tothom. Hi ha molts ramaders que porten animals d’altres països i no ho tenen tan complicat com nosaltres», diu. Els ramaders fins i tot tenen problemes per traslladar els animals pels exhaustius controls per evitar la propagació de malalties com la tuberculosi. Ripollés trasllada el seu ramat amb camió a principis de juny a Tronchón (que és a 1.500 metres d’altura) i el torna a Morella quan cauen les primeres neus a Terol, al desembre.

La ramadera castellonenca incideix en el fet que el principal problema que pateix és el retard en el cobrament de les ajudes de la PAC. «Em paralitzen la PAC perquè el coeficient de numeració és diferent entre les dues comunitats autònomes. És un problema greu perquè la PAC és el que fa que una explotació sigui rendible i gràcies a ella podem subsistir», afirma. Ripollés creu que a l’Aragó es recolza més els ramaders que al País Valencià. «Les subvencions són millors a l’Aragó», diu.

Notícies relacionades

Suma Capital compra el 40% de l’empresa aragonesa Atrapamuebles

Fertilitzants sortits del mar

Ximo Gómez, veterinari d’AVA-Asaja, precisa que les ajudes de la PAC que reben aquests agricultors i ramaders que treballen entre dues comunitats autònomes se solen cobrar amb un any de retard. Els requisits veterinaris i fitosanitaris també canvien. «Al nord de Castelló són molt exigents perquè hi ha fauna salvatge que pot transmetre la sarna», diu. Gómez incideix en el fet que cada comunitat autònoma té la seva pròpia normativa perquè les Administracions gestionen de forma diferent. «Quan hi ha canvi territorial sempre sorgeixen problemes», afirma. 

«Quan a Europa creuen les dades per a les ajudes de la PAC no els quadra res per l’Espanya de les autonomies. No té sentit», diu l’agricultor valencià amb terres a Conca Dani Ponce.