Eva Blasco (EVAP): «El teletreball pot tornar a replegar la dona a l’espai domèstic»

¿Com es conjuguen tants càrrecs institucionals?

Amb molt d’esforç i de vegades sacrifici, sincerament, perquè requereix estar pendent de temes molt diversos en cada organització. En cada una, lògicament, adoptes un nivell d’implicació diferent. Jo sempre, en qualsevol cas, clarifico per endavant la implicació que puc assumir en cada una perquè no hi hagi després nerviosisme.

¿I en quines està més implicada?

CEV València i EVAP són les que em requereixen una càrrega més diària i contínua. Però més que implicació hauria de parlar de dedicació, matiso. La implicació és màxima sempre i la dedicació pot tenir diverses intensitats.

Defensa que depèn de les dones «ocupar» els llocs de responsabilitat que els corresponen, situant part de la responsabilitat al seu costat. ¿Però com s’aconsegueix això sense la col·laboració dels qui ocupen els càrrecs de direcció?

Les dones hem de fer un pas endavant. A EVAP i a mi personalment ens preocupa el fet que les crisis castiguen de forma especial les dones. A més, en aquests moments es barreja amb temes que aborden l’organització de l’ocupació, com el teletreball, que es plantegen en termes enganyosos respecte a la conciliació. Perquè teletreballar no significa conciliar. Hem de continuar treballant en la corresponsabilitat i que no siguin les dones les que optin fonamentalment per treballar a distància. Algunes expliquen que els deixa conciliar però els farà perdre posició: no estan presents en l’entorn laboral, perden relacions socials, es repleguen a l’espai domèstic..., i això afecta les seves carreres professionals i la posterior promoció. Per això el meu missatge és molt clar: hem d’apostar per ocupar espais públics i no replegar-nos en el domèstic.

¿Detecta llavors que el teletreball pot tornar a ficar la dona a casa?

No demonitzo el teletreball, però ha de deslligar-se de la conciliació. No és una fórmula de conciliació sinó d’organització laboral que no s’ha de vincular amb la dona. Cal separar la corresponsabilitat i la conciliació del teletreball. Si comprem la teoria que el teletreball ajuda les dones, que jo crec que no és cert, ens pot fer perdre i retrocedir el que hem avançat. Perquè no ens enganyem, hi ha tendència a promocionar els homes, als similars. I no és intencionat sinó un biaix inconscient que es produeix perquè un tendeix als seus iguals. Llavors, en el moment en què tu no estàs en aquest espai públic i no se t’està visibilitzant, quan es plantegen promocions o nomenaments i no estàs en l’esfera visual és més fàcil que no es recordin de tu. No és favoritisme, insisteixo. Si estem tots a distància, d’acord. Però si afecta més les dones sí que ens pot fer retrocedir.

¿Llavors és necessari regular les empreses en matèria d’igualtat?

Sí que hi ha d’haver una normativa legal que impulsi la igualtat i acceleri el procés del camí cap a aquesta, perquè a més un dels eixos transversals del pla de recuperació és la igualtat de gènere. Mai s’esmenta i es parla de digitalització, transició ecològica i cohesió social, però hi ha un quart pilar i hi ha d’haver un impuls des dels poders públics. Però ha de fer-se considerant la realitat i no imposant normes que no s’adeqüin a la realitat, perquè llavors seran paper mullat. Em generen molta preocupació els biaixos inconscients, que són els que dificulten en moltes ocasions l’accés de les dones a l’àmbit empresarial. Tots i totes en tenim, però cal prendre’n consciència i adoptar mesures per combatre’ls. I aquestes mesures en ocasions han de ser fixar que hi hagi un nombre determinat de dones per promoció, etc.

Però aquest biaix ha de combatre’s des d’edats molt primerenques.

Sí, des de la infància. Perquè també existeix el metabiaix, que és la tendència a creure que no tenim biaixos, però tots en tenim. Els estereotips existeixen, tenim idees preconcebudes de persones grans, d’adolescents, de dones, d’homes, de jueus, de musulmans, de valencians, d’andalusos..., però hem de prendre’n consciència i llavors intentar comença a combatre’ls. Però no podem negar que això és una realitat.

Combatre el problema des de la infància implica temps. ¿T’atreveixes a posar termini per arribar a aquesta igualtat real?

De terminis no m’atreveixo a posar-ne, però aposto per mirar d’accelerar el canvi i aconseguir-lo d'aquí unes dècades. Depèn de molts factors i això és una lluita global. Nosaltres, les europees, som unes privilegiades i en l’entorn d’EVAP ocupem posicions de privilegi perquè estem en la línia de combatre el sostre de vidre. No estem treballant, com gaires altres organitzacions, en terres de fang. És una batalla que també recolzem, tot i que nosaltres ens centrem en l’àmbit social i directiu. La igualtat requereix un canvi social tan profund que no permet marcar terminis.

¿Què és més fàcil, trencar el sostre de vidre o desenganxar-se del terra de fang?

És molt difícil lluitar contra les dues situacions. De vegades el sostre de vidre es veu com la lluita d’unes privilegiades que lluiten per pujar més amunt. Però no és això, lluitem per un canvi social profund que també requereix perseguir aquests estereotips que diuen que les dones no som assertives i que no podem estar en càrrecs de direcció perquè som menys dominants. La nostra tasca també aconsegueix que hi hagi dones referents, visibilitzar-les. I això també empodera totes les dones.

S’acosta el primer any del seu segon mandat al capdavant d’EVAP. ¿Quins canvis detecta en el paper de la dona en l’empresa des de la seva arribada?

Per exemple, estem aconseguint un reconeixement i un recolzament a la nostra lluita per la igualtat real de tota mena d’institucions, forces polítiques de qualsevol ideologia... En aquests últims anys en els nostres actes hi ha presència de totes les forces polítiques i institucions. Hi ha un convenciment que s’ha de recolzar la causa. També des de l’àmbit empresarial hi ha hagut un canvi important en l’àmbit de la CEV des de l’arribada de Salvador Navarro, un ferm convençut de la igualtat i que la diversitat enriqueix les organitzacions. Allà he percebut un canvi, una presència més gran de dones que serveix, en definitiva, per tenir referents femenins, cosa que farà que cada vegada hi hagi més dones en càrrecs de lideratge i responsabilitat i amb equips més diversos.

¿La pandèmia ha afavorit o ha llastat el camí cap a la igualtat en l’empresa?

En aquests moments seria molt cauta per respondre a aquesta qüestió. Com deia, les crisis afecten especialment les dones, la crisi segueix encara aquí i no sabem com afectarà el mercat laboral. Hi ha sectors i empreses que sí que estan en clar camí de recuperació però hi ha sectors que no. La situació és encara inestable i fins que no comenci a prendre un rumb fix no m’atreviria a posicionar-me, tot i que probablement hagi augmentat la bretxa salarial i un altre tipus de bretxes. Però fan falta més dades desagregades per sexe. No les tenim i necessitem dades per veure l’impacte de la pandèmia en les dones. Una dada tan senzilla com saber si hi ha hagut més tancaments en empreses dirigides per homes o dones és impossible de trobar al registre mercantil, no figura. A tot estirar pots saber com afecta les autònomes, però per realment poder fer una anàlisi en profunditat necessitem començar a disposar d’aquest tipus de dades. En matèria d’estadístiques i dades continuem anant a cegues.

Amb la pandèmia en risc baix, s’acosta un moment clau amb la devolució dels préstecs. ¿En quines condicions arriba el teixit empresarial valencià?

El problema aquí és que la recuperació és asimètrica. El sector turístic està tenint una recuperació molt lenta malgrat que el viatger nacional ha salvat les xifres. Moltes destinacions són molt dependents del mercat estranger i sense no surten els números. Els esdeveniments, el tèxtil, el calçat, els vehicles... són sectors que arriben debilitats. La indústria i l’agroalimentació arriben enfortides però ara pateixen augment de costos energètics, del transport i de matèries primeres, una conjuntura que preocupa perquè podria llastar la recuperació.

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

¿Com s’està treballant per a l’arribada de fons europeus?

Les administracions han de començar a treure aquests fons ràpidament cap a l’empresa. No són subvencions sinó diners per emprendre projectes digitals, verds, de cohesió i igualitaris en gènere. Un 40% es gestionarà autonòmicament, però ha de concretar-se ja perquè el període per accedir-hi és curt. Cal eliminar burocràcia. Tenim preocupació que no siguin capaços de concedir tot el volum i que els diners se’n vagin cap a una altra banda. L’empresa té el repte de presentar projectes seriosos, però l’Administració té el de no ser un obstacle.