Exposició retrospectiva de Jorge Oteiza a la Pedrera.
Jorge de Oteiza (Orio, 1908–Sant Sebastià, 2003) volia aconseguir el buit escultòric. Però segons ell el buit no era el no-res sinó tot al contrari, era un espai de plenitud, ple d’energia i espiritualitat. Quan va considerar que havia arribat a això (com a exemple hi ha Unidad mínima, una de les seves últimes peces i la màxima depuració de la matèria) va deixar l’escultura. Era l’any 59, en feia dos que havia sigut considerat el millor escultor del món a la Biennal de São Paulo i tots els museus internacionals es rifaven les seves obres. Però ho va deixar. Va substituir el cisell per la ploma i es va refugiar en l’escriptura. «Vaig notar que de les meves últimes escultures en sortien paraules», va deixar escrit. Tot aquell camí, des de la seva primera etapa figurativa amb obres compactes fins a arribar al buit, és el que recorre Oteiza. La desocupació de l’espai, la primera retrospectiva que es pot veure a Barcelona de l’autor des de 1988. La mostra, fins al 22 de gener, omple la Pedrera amb 130 obres, entre relleus, dibuixos, collages, documentació i, sobretot, 91 escultures.
