Un debat més social que identitari

Els set partits amb representació al Parlament van protagonitzar ahir a la nit a La Sexta l'únic debat organitzat per una televisió per a tot Espanya. La primera sorpresa –positiva– és que va ser un debat més centrat en els temes socials, en les preocupacions de la gent, que en les qüestions identitàries. La segona és que, en contra d’alguns pronòstics, no es va produir una recerca del vot en cada bloc –l’independentista i el constitucionalista– amb enfrontaments entre els partits que es disputen el mateix terreny, sinó que la pugna es va centrar en la divisió esquerra-dreta, per una part, i en l’enfrontament entre els partits independentistes i els que no ho són quan es van abordar els temes més estrictament polítics.

El candidat del PP, Xavier García Albiol, va intentar en una ocasió esgarrapar vots amb un atac a Ciutadans i el PSC, però ni Inés Arrimadas ni Miquel Iceta –molt propositiu– van picar. A l’altre bloc, va quedar clar que ERC no acceptarà la pretensió de JxCat que Carles Puigdemont tingui guanyat el seu dret a la reelecció sigui quin sigui el resultat electoral. El representant d’Esquerra, Carles Mundó, va acusar els seus fins ara aliats de «mala fe» per insinuar que si ERC no accepta validaria l’article 155, i va deixar clar que el president ha de pertànyer al partit guanyador. Van ser els únics conats de confrontació entre socis.

Més enllà del procés

Notícies relacionades

Debat d'eleccions catalanes: Xoc entre blocs

Illa, malgrat Sánchez

Però excepte en el minut final, en el qual els set participants van demanar el vot recordant els arguments que utilitzen en la campanya –ERC i JxCat van recórrer a l’empresonament dels seus dirigents i van desqualificar el «bloc del 155»–, el debat es va centrar en les polítiques econòmiques i socials, amb uns minuts finals dedicats a l’educació –les acusacions d’adoctrinament a les escoles van elevar el to— i amb una absència clamorosa: ni una paraula sobre la corrupció. Encara que el fracàs del procés va emmarcar el debat, es va parlar més de retallades socials, atur, precarietat, desigualtats, fugida d’empreses i places de guarderia que de la DUI o del referèndum de l’1-O, i cal felicitar-se per això. 

Els enfrontaments més durs es van produir entre ERC i C’s –els favorits de totes les enquestes–i entre Catalunya en Comú i Ciutadans, una mostra més del predomini de l’agenda social en un bon debat.