LIBERTAT CONDICIONAL
Falsos conceptes sobre refer la vida
zentauroepp32166572 barcelona barcelones 14 12 2015 sociedad barcelonean171109165357
Estant a la perruqueria vaig fullejar una d’aquelles revistes del cor que mai compro. I hi era ella. La càmera l’havia enxampat sortint d’un restaurant de la mà del seu nou nòvio. La Tal ha refet la seva vida, deia el titular.
Hi ha dues coses que jo sabia i que les lectores habituals d’aquella revista no saben. Una, que el nòvio no té res de nou. Que ja hi era quan la relació amb el marit feia aigües. Diguem que era l’amant suplent, assegut a la banqueta esperant sortir al camp quan el titular no donés més de si. La segona és que la Tal no ha refet res. La seva vida estaria igual de feta sense parella. Però la Tal no ho sap. Ella creu que la seva vida es fa o es desfà en funció de les parelles que tingui. No ha estat mai sola, ni sap estar-hi.
La Tal és una addicta. I a mesura que l’addicte es torna cada vegada més dependent de la seva addicció, també es fa més dependent de les seves parelles. Perquè la seva principal preocupació és satisfer la seva addicció, i no sap ocupar-se de coses bàsiques, dels mil i mig problemes de la vida diària. La Tal té assistenta, babysitter, estilista, dietista, representant, gestor. Ella no controla la seva vida, la controlen altres persones. El nou nòvio, tal com va fer l’antic, serà probablement el que decidirà on viatgen aquest cap de setmana, el que comprarà els bitllets d’avió, el que llogarà el cotxe a la destinació i el que conduirà. Quan la Tal li diu allò d’«et necessito», no sé si ell s’imagina que aquesta necessitat és literal.
Quan estàs amb un addicte, i ho sé perquè he estat amb un, la dependència que ell sent per tu et fa pensar que ell et necessita, i per tant, que t’estima. D’aquesta manera, tu creus que satisfàs una necessitat de connexió, intimitat i atenció. Però la dependència no és amor, és només un fals substitut que resulta destructiu per a tots dos. Perquè fa que la situació es mantingui, que l’addicte segueixi sent addicte i et segueixi necessitant. Al seu torn, tu segueixes necessitant de la seva addicció, de la seva necessitat de tu.
Codependent és aquella persona que es dedica a cuidar i a salvar la persona amb addicció. La que s’involucra en les situacions i problemes de l’addicte i arriba a adquirir característiques i conductes tan anormals com les del mateix addicte. El codependent pot arribar a perdre el control de la seva pròpia vida i dels seus límits.
Les persones codependents sacrifiquen les seves necessitats per atendre primer les de l’addicte. Minimitzen aspectes problemàtics de la seva parella i de la relació. Inverteixen tota la seva energia en l’addicte. S’hi impliquen fins al punt de viure per ell i per a ell. I així, creuen que estimen.
L’addicte ho és perquè té un codependent que li permet ser-ho. En el cas de la Tal, cada un dels seus nòvios s’ha comportat com un pare. I així la Tal, als gairebé 40 anys, és com una nena. No sap fer-se el llit ni tampoc un ou ferrat. Depèn exageradament dels altres. Ni tan sols escull els papers que interpreta: ho fa el seu representant. Els codependents no es poden adonar que ajuden l’addicte a seguir-ho sent, en part per la negació del problema i en part perquè estan convençuts que la seva conducta és pur amor.Si parlem d’addictes immediatament ens ve al cap un jonqui demacrat, esprimatxat i sense dents. No una actriu de prestigi amb una melena lluent, un somriure enlluernador i un cos sa i tornejat al gimnàs. No pensaríeu en addicció al veure la Tal.
Però la Tal és addicta al mòbil, a revisar el seu perfil d’Instagram a la feina, a l’aprovació aliena, a les pastilles per dormir, a les compres compulsives... Compra, per exemple, sabates i sabates per Amazon que mai es posa, perquè a vegades ni tan sols obre els paquets. El més trist és que la Tal té una legió de seguidores que la imiten, que també consumeixen desmesuradament, que també creuen que una dona sola no pot ser feliç. Moltes dones que també porten vides desfetes. Però que mai s’han fet les preguntes adequades.
Però vivim en una societat addictiva i la Tal és una de tantes consumistes obsessives que s’entreguen recurrentment a activitats compulsives per apagar una set: una necessitat insaciable que va des del món exterior a l’interior. Un descontentament amb la pròpia pell. Per això la Tal mai es veu prou guapa, ni prou prima.
