Sobre dones, filles i fills

Benvolgut Javier Cercas: l’altre dia va escriure en un diari de la competència un article sobre feminisme. Des del màxim respecte, reconeixement i admiració, li diré que crec que hi ha algunes frases que es presten a ser carn  de debat, i li agrairia que reflexionés al respecte.

Vostè diu: «No entenc que, després de segles i segles de maltractaments i explotació despietats, les dones segueixin aguantant-nos, segueixin estimant-nos i cuidant-nos». Vostè ens assigna a les dones un paper de cuidadores i suports emocionals. Les feministes, precisament, volem superar aquests rols arcaics. Jo no cuido cap home. Tampoc n’aguanto cap. Amb les meves parelles intento establir la relació en un pla d’igualtat i de suport mutu. I els homes amb qui em relaciono (amants o no) són gent encantadora, i disfruto de la seva companyia. No els he d’«aguantar». Soc feminista perquè no vull haver d’«aguantar».

I si per «estimar» es refereix a amar, li recordo que a Espanya més d’un 10% de les dones són lesbianes, i gairebé dos milions de dones adultes viuen sense parella.

Vostè diu: «Però he observat que algunes coses poden resultar útils; per exemple, tenir una filla adolescent. De fet, un amic meu en té una i, terroritzat davant els perills que l’amenacen, ha creat una Associació de Pares de Filles que té com a símbol una podadora i el lema de la qual és el següent: Capar, capar, capar. Anem per bon camí».

Fa anys vaig tenir un nòvio negre. En el cine, la tele, les sèries no se’l representava. Al carrer li deien «hey, negret» o «tu, nocilla». Hi havia barris que havia d’evitar per no jugar-se una agressió. I li demanaven els papers cada dos per tres, donant per fet que per ser negre era il·legal.

A mi no se’m va acudir muntar una Associació de Nòvies de Negres que tingués com a símbol un revòlver ni el lema de la qual fos Disparar, disparar, disparar. No em vaig erigir en la seva protectora justiciera. A més, per més que estar amb ell em fes ser més conscient del racisme que hi ha a Espanya, el meu compromís antiracista era previ a conèixerlo, ja que té a veure amb la meva ferma creença en els drets humans, no amb la meva situació personal.

El seu amic s’hauria de posar a favor dels drets de la dona per una simple qüestió de consciència, no perquè tingui una filla.

Per una altra part, com a mare d’una filla de 13 anys li diré que la solució no passa per capar. Passa per apoderar. Per ensenyar a les dones a defensar-se per si mateixes. Perquè si una filla aprèn que ha de dependre del seu pare per defensar-se, de gran dependrà del seu marit per defensar-se. I mai serà una persona autònoma. El missatge que el seu amic envia és que les dones no sabem defensar-nos soletes. I aquest missatge, precisament, és masclista.

Conscienciar els fills

També li dic que vostè està disfrutant del seu privilegi masculí al fer aquesta broma. Jo rebo diàriament, diàriament, insults i amenaces per ser feminista («puta», «grassa», «bollera», «feminazi»). Les amenaces vostè no les veu perquè el moderador les esborra. I no llegirà els insults més agressius que m’arriben per altres vies. Li dic que si jo faig la broma sobre podadores i capar gent i a sobre m’atreveixo a dir que aquest és el bon camí, em denuncien per incitació a l’odi. 

I la solució, sobretot, no passa per protegir les filles. Passa per conscienciar els fills, amb o, perquè en el futur no s’hagi de parlar de capar a ningú. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

No, vostès no van per bon camí. Però almenys s’han atrevit a qüestionar-se coses, i això l’hi reconec de cor i amb una profunditat que vostè no s’imagina.

Moltes gràcies.