Anar al contingut

Al contraatac

zentauroepp39302908 barcelona 13 07 2017 puigdemont dise a un govern a la medi170715003152

El garrot líquid

Antonio Franco

Els últims nomenaments de Puigdemont semblen respondre a l'eslògan del 'Tot per la Pàtria'

Fa la sensació que Joaquim Forn, conseller d’Interior, i Pere Soler, cap dels Mossos d’Esquadra, han arribat al Govern per fer el que calgui en el sentit més ampli de l’expressió. Fins i tot en el que alguns potser considerin amenaçador, ja que tots dos passen a portar les regnes governamentals del garrot català. Temo que s’equivoquin els que creguin una altra cosa. Els seus antecessors ho feien bé, no hi va haver manera d’endossar-los cap retret per bandejar-los, cap dels dos semblava disposat a usar el garrot en discordança amb les lleis i la Constitució vigents. Si s’analitza la situació, aquesta és l’única diferència que els atribueixen els que els coneixen a tots quatre. Ara que Rajoy aplica des de Madrid el que la modernitat podria anomenar el garrot líquid sistemàtic, ¿serà també líquid o més convencional el que esgrimiran Forn i Soler per imposar la desobediència deguda als mossos i altres ciutadans? De la mateixa manera que el pitjor de la Guàrdia Civil és la seva tradicional subordinació de la racionalitat a l’acció contundent immediata al servei del que cada membre considera subjectivament el Todo por la patria, els últims nomenaments de Puigdemont semblen respondre al mateix eslògan. O a idoneïtats curioses de cara al futur, perquè dona poder a persones que si les coses els surten bé possiblement acabaran indultant Millet, el del Palau, o el marit de la Mare Superiora, o els avis del Sector Negoci de CDC. Ho faran en el context de grans celebracions mentre Montoro i companyia imposaran des de l’altre costat de la frontera unes multes que no pagarà ningú.

FILLS I AMENACES

Amb tot, aquesta setmana el més desconcertant és que Oriol Junqueras digués en públic una frase hermètica. «¿Què ens estan dient, que s’emportaran els nostres fills?». Conec gent que sap moltes coses, com que a l’octubre hi haurà una ocupació popular del Parlament perquè surti als telediaris europeus o que ja s’organitzen els autocars que portaran a Barcelona milers i milers d’independentistes de comarques per pressionar. Però no he trobat a ningú que m’aclareixi aquella frase. ¿Es referia a alguna cosa concreta o malgrat la seva gravetat era un simple reescalfament verbal? ¿Qui amenaça els seus fills? ¿I què passarà amb els fills dels no independentistes?, ja que com a vicepresident també hauria de preocupar-lo.

Com fins ara ningú em demostra que la consulta que preparen sigui en el seu fons i garanties la que jo desitjo per a Catalunya, em criden l’atenció els que des del sí desitgen assegurar-se que hi hagi vots del no, i que existeixi una gran participació malgrat que aquest factor no comptarà per a res. Potser Forn i Soler ho aconseguirien. A un referèndum líquid li convé gent disposada a fer el que calgui com ells.

0 Comentaris