Editorial
Tram Diagonal: una solució de futur
L'opció per connectar els dos ramals sembla la millor, i ara cal que obtingui el màxim suport polític possible
El març passat es van celebrar a la UPC unes jornades sobre la relació entre el tramvia i la ciutat. Van ser una espècie de referent teòric que va venir a avalar, des del punt de vista tècnic, les tesis ara esgrimides pel govern municipal de Barcelona en Comú. El tramvia, com a concepte, és modern, eficaç i sostenible, amb més capacitat d’usuaris que el bus, i amb avantatges tals com un consum energètic més baix, menys emissions de CO2 i més rendibilitat social. En aquestes jornades va quedar clar que l’elecció del tramvia com a sistema de transport implica una redefinició de la ciutat, un assumpte capital que Barcelona té aparcat des de fa més de 15 anys. La desconnexió entre el Trambaix i el TramBesós, els 3,9 quilòmetres que separen Francesc Macià de les Glòries, és, en paraules de l’alcaldessa Ada Colau, «una anomalia que la ciutat arrossega» i que s’ha de replantejar sense apriorismes ni prejudicis.
El 2010, el llavors alcalde Jordi Hereu va convocar el referèndum de la Diagonal, que preveia la reforma de l’avinguda amb un rígid i únic plantejament sobre el tramvia. Va triomfar llavors l’opció que defensava CiU, que es reduïa a la idea de no fer res. Set anys després torna a posar-se sobre la taula la connexió. De les quatre opcions valorades per l’estudi informatiu aprovat per l’ATM destaca la que indica que la millor solució és el pas del tramvia pel centre de la Diagonal, amb un ample carril bici al seu costat, mentre que els cotxes es veurien relegats a quatre carrils laterals. L’opció defensada per Barcelona en Comú va en detriment de les altres tres (tramvia soterrat, desviament per l’Eixample o bus elèctric) i suposa, segons els criteris tècnics, una alternativa «més eficient i eficaç», amb millor relació cost-benefici, menor impacte ambiental i màxima rendibilitat.
La solució no estarà exempta de polèmica, però haurien de donar-se les circumstàncies perquè el debat polític –i l’imprescindible pacte majoritari que requereix una obra d’aquesta envergadura, i més en la situació de minoria en què es desenvolupa el govern de Colau– no eclipsi la necessitat d’un model de ciutat més saludable, segur i sostenible. Barcelona està davant d’un repte colossal, de conseqüències clau per al futur. Ha de prevaler una visió de la ciutat audaç i sense traves ideològiques.
