Ens han robat el futbol

Donava cert plaer la idea que a Florentino li havien aigualit una mica la plàcida reelecció triomfal amb la notícia de la multa i el cabreig de Cristiano Ronaldo, però reconec que aquell incident únicament ha servit perquè tots ens adonem una vegada més que la seva ànima de gel domina perfectament la situació. Que administra aquell submon inferior a la seva persona (els jugadors, Hisenda, el tràfic d’influències, la por que li tenen...) sense arrufar ni un mil·límetre les celles, sense perdre el seu somriure glacial, amanint-lo amb un discurs tòpic –una insípida confiança en la innocència del seu empleat– des de la seva cara d’emperador petri.

Qui és pràcticament l’amo del club fins que es cansi o mori no ha volgut disgustar-se amb res després de regalar-se a si mateix una reelecció automàtica (ningú estava en condicions de disputar-li la cadira) sense necessitat de simular cap pèrdua de temps d’aparença democràtica. No hi ha passerell portuguès que pugui fer-li ombra. Plas, plas, l’han aplaudit. Nyigo, nyago, se li han inclinat. El que ha passat amb Ronaldo fins i tot li és útil: serveix perquè tothom recordi que el verdader megacrac del Reial Madrid és ell, encara que no porti la samarreta, encara que no es posi de calça curta, encara que deixi que els gols els marquin els seus capritxos contractats per fer-ho.

EL NOU NEGOCI

No hi ha res personal darrere del que sentim molts de nosaltres respecte a aquell suposat Ésser Superior. Es tracta d’una cosa més general: ell forma part dels que ens han pres el futbol tal com era abans i tal com ens agradava. Sí, Florentino i altres ens han pres el futbol, almenys tal com l’enteníem. Ens deixen veure els partits –pagant, és clar, perquè tot és seu– i ens hem quedat en una cantonada, gairebé en un angle mort (com en aquell punt que no veu qui condueix l’automòbil), aferrats a les nostres banderetes i bufandes, a la nostra sensació de falsa propietat dels clubs, a la nostra endurida il·lusió que si els nostres futbolistes favorits guanyen també guanyem nosaltres, mentre els florentins juguen, fan i desfan però sobretot guanyen, en el Nou Negoci amb el qual es distreuen.

Aquell Nou Negoci s’assembla molt, a una altra escala, a aquell innocent Palé de la meva infància (quan van començar a anomenar aquell joc Monopoly van començar a ficar-nos-la doblegada) en què ens produïa satisfacció fer veure que compràvem el carrer Leganitos o travessar el carrer d’Alcalá sense ser devorats financerament per qui hi havia edificat un arsenal de cases i hotels únicament per empobrir-nos.

PERIODISTES PREDICADORS

El Nou Futbol és el Palé de xeics àrabs, multimilionaris xinesos, especuladors russos, peixos grossos, aquell tal Florentino, i algun ric més d’alguna altra part però amb les seves mateixes coordenades bancariopolítiques. Compren, venen, atropellen més que els de l’ISIS, especulen, descarten vells gladiadors en declivi físic ja convenientment espremuts, aposten per carn fresca jove dels planters dels cinc continents, i es distreuen, es distreuen molt.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Mentre riuen i rugeixen, mentre encenen els seus puros amb bitllets, mentre capitalitzen societats amb pseudoempresaris de la Xina, Rússia, Singapur o les illes Verges, alguns periodistes cecs i sords prediquen des dels seus voltants que aquells falsos mecenes que s’enriqueixen amb drets televisius, comissions i, sovint, amb corrupcions actives, el que proporcionen és glòria als seguidors de la grada, el que generen és identificació als que ja han perdut totes les altres creences; es tracta de mantenir una mica viva la gent perquè dilluns al matí estigui disposada a anar a treballar sense dir ni piu durant tota una setmana més, i que a més a més tinguin un bon tema apassionat de conversa per als seus minuts d’oci.

El futbol com a indústria, que tant li agrada a Floren, viu envoltat de l’exquisit perfum del frau. Els diaris esportius porten ara més pàgines amb afers i paios que driblen la presó que no pas amb especulacions sobre possibles fitxatges. Això de les reixes, com sap Cristiano Ronaldo, és molt important: tot menys la presó. Si la qüestió és pagar diners per eludir-la no hi ha problema, que per això tenen tanta pasta els obrers futbolistes multimilionaris i els seus senyorets. Perquè el seu gran malson és arribar a trobar-se en l’aterridor escenari d’anar a una presó on els altres reclusos juguin a pilota al pati davant seu sense que puguin treure cap benefici d’aquella suor aliena. ¡Quin horror!