Una veu sindical per als inquilins

En el convuls sector de la vivenda de lloguer a Barcelona, afectat per una tendència especulativa que ha disparat els preus i ha transformat el teixit social d’algunes zones de la ciutat, s’incorpora ara el Sindicat de Llogaters, el primer sindicat d’inquilins que sorgeix a Espanya. Encara que aquest tipus d’organització compta amb llarga tradició en països europeus com Suècia, Alemanya o Àustria –on són verdaders grups de pressió–, era inexistent fins ara entre nosaltres. No és per casualitat que neixi a Barcelona. La capital catalana suporta des de fa anys una vertiginosa bombolla del lloguer on conviuen i es retroalimenten uns preus disparats juntament amb una asfixiant pressió turístico-immobiliària i voraces operacions de compra per part de fons d’inversió. A més, la reducció de cinc a tres anys del període mínim de durada dels contractes obliga a una ràpida renovació, cosa que afavoreix més el propietari que no pas l’inquilí.

Davant un còctel tan explosiu, no és estranya l’aparició d’aquest sindicat de resistència impulsat per col·lectius ciutadans que denuncien els abusos i, sobretot, la transformació de l’ànima social dels barris amb l’expulsió dels veïns de tota la vida. Aquesta veu sindical dels inquilins ha de servir ara de necessari contrapès en els fòrums on es debati un dels problemes més urgents per a molts barcelonins: la dificultat d’accedir i mantenir una vivenda digna i assequible.