Els viatges de Puigdemont

Se’ls veu pels racons de Ciutat Vella. Són un, dos o un grup de pidolaires, amb pintes de rodamon i la companyia ocasional de gossos, que demanen almoina no amb un plat, sinó amb tres llaunes o gots de plàstic disposats sobre el paviment amb els corresponents rètols al peu: «Menjar», «porro», «cervesa». A vegades escriuen les peticions en anglès o escriuen «birra», que s’entén molt rebé. Un potet per a cada necessitat, un principi bàsic de l’economia domèstica, com feien les mares distribuint la setmanada en sobres amb anotacions: «lloguer», «col·legi», «llum», i un funest que deia «morts».

    

Una tarda, de camí a no sé on, els vaig tirar un euro en el recipient destinat a la cervesa, que al cap i a la fi és aliment. Encara que abunden els captaires d’enganyifa, vaig picar perquè els xavals grenyuts em van caure simpàtics. Per joves i perquè anaven amb la veritat al davant. No ­passa el mateix amb altres diners –amb els que no van arribar a les guarderies públiques per art d’encantament– o amb altres assumptes que no se sap per què s’han pagat. Els viatges del president de la Generalitat, per exemple.

Notícies relacionades

Els alcaldes exigeixen recuperar la subvenció per a guarderies d'abans de la crisi

La Generalitat va desviar a l'escola concertada 81 milions de guarderies públiques

Puigdemont ha visitat dues vegades els Estats Units en les últimes setmanes, la segona d’amagatotis per entrevistar-se durant 25 minuts amb l’expresident Jimmy Carter, una trobada per a la foto de la qual no va transcendir ni tan sols la foto i que va acabar amb un patapam. Per no parlar dels dos congressistes nord-americans a qui va complimentar i van perdre després pel seu compte l’AVE del matí a Madrid (quina tropa). 

També Artur Mas visitarà Brussel·les, París i Ginebra l’última setmana d’abril per seguir amb la internacionalització del procés en un moment en què, home, ni ens aclarim dins de la gàbia catalana ni sembla que Europa estigui per a massa minuets diplomàtics; en qualsevol cas, no estaria de més que es detallés quant costen aquestes anades i vingudes teatrals. Almenys, els vagabunds de les rastes van a les clares: sàpiga vostè que si em dona una moneda, me la fondré en porros.