Societat 'in progress'

Hi ha dades que no per conegudes deixen de ser enormement importants per a la construcció de futurs més sostenibles. Trobades com el Fòrum Internacional de Residus Municipals #wasteinprogress,  celebrat durant aquesta setmana a Girona, i en què Ecoembes ha tingut la gran oportunitat de participar, ens ha permès escoltar de primera mà com gestionen els seus residus i els seus sistemes de reciclatge ciutats tan dispars com San Francisco, Milà o Seül, demostrant que hi pot haver solucions globals, però que cada territori és singular i únic. Mai abans havia sigut tan certa l’expressió de «pensar en global però actuar en local».

El nom del congrés ja indica de quina forma hem d’encarar les transformacions: de manera contínua, treballant en pràctiques en temps real i sent conscients que les solucions d’avui poden no ser les correctes demà.

És el que Ecoembes ha estat fent des del seu naixement fa gairebé 20 anys. Al capdavall, Ecoembes és solament responsable dels envasos domèstics, el 8% de les gairebé 24 milions de tones de residus urbans que es generen cada any al nostre país. Però les nostres portes estan obertes per compartir el coneixement i l’experiència que ens ha portat a reciclar el 74,8% dels envasos domèstics a Espanya, per sobre de l que ens exigeix la UE.

Un altre debat en aquest congrés ha sigut el repartiment de responsabilitats en els nous temps de gestió dels residus. Les empreses, que mantenen i paguen el servei de recollida selectiva dels envasos domèstics, fan la seva part i les administracions també actuen rebent aquests fons per posar en marxa els serveis. Però, ¿què passa amb la resta de fluxos de residus sobre els quals gairebé no es fa res? ¿Podem seguir permetent-nos que tones de residus orgànics, tèxtils, joguines, mobles, objectes decoratius o aparells electrònics vagin a l’abocador sense un procés previ de recuperació? ¿Per què hi ha administracions que no assumeixen la seva responsabilitat en la gestió de residus? ¿Quines accions podem desenvolupar amb els ciutadans per afavorir la seva responsabilitat?   

Perquè encara hi ha algun segment de la població que no recicla, al qual no li importen gens els seus  residus, com tampoc li treu el son l’aigua que consumeix o l’energia que gasta. Sota el criteri de «qui contamina paga», tampoc podem descartar que es diferenciï entre qui cuida el medi ambient des de la seva responsabilitat personal i qui no ho fa, plantejant la possibilitat de l’anomenat «pagament per generació»; que el que separa correctament els seus residus tingui el seu retorn en les taxes d’escombraries que paga. Corresponsabilitat de tots.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Aquest plantejament entronca amb l’altra gran temàtica del #wasteinprogress: la innovació com la gran palanca del canvi. En pocs mesos obrirem TheCircularLab, un ambiciós projecte que pretén renovar completament els paràmetres d’innovació en la gestió de residus. TheCircularLab serà un laboratori urbà que acollirà emprenedors i projectes en tota la cadena del reciclatge; des de la sensorització dels contenidors fins a nous usos dels envasos, l’optimització dels sistemes de recollida o l’aplicació de nous materials. Avui, ja pensem en l’envàs del futur.

Estem a l’«ull de l’huracà». Del que fem avui, dependrà el futur del nostre planeta, el que viuran les generacions que vindran en un temps en què res serà igual, especialment la manera com gestionem els nostres residus.