Crònica d'un rescat anunciat

El Ministeri de Foment ha començat a reconèixer el que és evident: ben aviat s'haurà de fer càrrec de les nou concessions de les denominades autopistes radials de Madrid. Es tracta d'empreses en fallida pel mal cap dels que les van dissenyar i dels que les van donar en concessió. Com tantes altres coses pensades en el temps del boom econòmic, les previsions amb què es van projectar aquestes infraestructures corresponien a un període d'eterna bonança econòmica. Ni el trànsit ni l'evolució del crèdit han respost a aquelles expectatives. I en virtut de la denominada «clàusula de responsabilitat patrimonial d'administració», l'Estat s'ha de fer càrrec dels deutes i recuperar la concessió. El més mínim sentit de la seguretat jurídica obliga a acceptar aquest fet però s'haurien de posar tres condicions, com a mínim: en primer lloc, si passen a ser propietat de l'Estat aquestes autopistes haurien de quedar lliures de peatges; en segon lloc, com en qualsevol procés de concurs de creditors, l'Estat ha de reclamar una quitació i evitar la triangulació de costos i de responsabilitats entre les concessionàries, les constructores i els bancs creditors de manera que els diners dels contribuents no serveixin per tapar la mala gestió d'uns o d'altres ja que són els mateixos; i, finalment, el Congrés ha d'organitzar una comissió d'investigació per aclarir en quines circumstàncies es van pactar aquestes clàusules de seguretat en aquesta concessió i en altres com el Castor.