Erra... de pressupostos

La nostra és una lluita pel dret de tothom a viure vides que valguin la pena ser viscudes. Des d’aquesta premissa, un debat com el dels pressupostos de l’autonomia catalana pel 2017 en el marc de la UE és una contradicció amb tota regla, que amb voluntat de superar-la –per un context polític excepcional– forçant el possibilisme incòmode, nosaltres hem traduït en tres sintagmes que comencen per erra: reversió de retallades, redistribució de la riquesa i ruptura de règim.

Revertir les retallades és un imperatiu social unànime d’un país que demana garantir sanitat, educació, cures de la dependència... com a serveis públics desfent les polítiques neoliberals de l’era Artur Mas. I en aquest sentit, els pressupostos Junqueras han començat a aturar el procés de desballestament de l’Estat del benestar iniciat el 2011 –ara accepten a petició de la CUP-CC, no tancar cap més grup d’escola pública el curs 2017-18 i a recuperar la gestió directa d’Aigües Ter Llobregat–, però estan lluny d’aprofundir a curar la sagnia i continuen desatenent demandes de mínims dels sectors afectats, com el del personal d’educació, que demana 80 milions d’euros (menys del 0,25% del pressupost) per tornar a les càrregues de treball prèvies a les retallades.

Política fiscal atrevida

Redistribuir la riquesa és l’objectiu de totes les persones que ens sentim interpel·lades per la desigualtat en un món en què els rics cada dia són més rics i els pobres cada dia més pobres. Fa falta una política fiscal agosarada, conscients que un model de societat de responsabilitat col·lectiva és un model car fiscalment però que val la pena humanament. A Catalunya, el 96% de la població –els que cobren rendes anuals per sota dels 60.000 euros– té la pressió fiscal més alta de l’Estat; mentre que el 4% restant –els que en cobren 120.000, 250.000...– es col·loquen en l’11è lloc d’un rànquing de 15 comunitats autònomes. Això es diu privilegi fiscal i regressió impositiva. Junqueras ens ha acceptat la creació d’un interessant nou impost de grans fortunes (l’IANP) que grava tota la riquesa no productiva amagada en pantalles empresarials creades per eludir els impostos (iots, cotxes de luxe, grans habitatges i aeronaus). Ara bé, des de la CUP-CC hem reivindicat la importància d’obtenir més ingressos per lluitar contra la desigualtat aprofitant els marges dels impostos cedits, marges de privilegis que romanen intactes i que, fins i tot, el tripartit català (2003-10) havia intentat corregir tímidament.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Ara bé, revertir les retallades i privatitzacions neoliberals i explorar els marges de l’autonomia a partir de reformes fiscals minses no soluciona ni solucionarà les desigualtats ni la pobresa en aquest país. La ruptura amb el règim del 78 i tots els seus avaladors durant 40 anys és l’única via de construir una sobirania plena.

És per això l’aposta clara i decidida pel referèndum d’autodeterminació, que ha d’anar acompanyat d’un procés constituent que obri la porta (i les finestres) a la voluntat de desbordar l’Estat espanyol i la Unió Europea, marc institucional que dicta normes econòmiques pensades per privilegiar els de sempre, i per empobrir i sotmetre les classes populars, el 96%. Volem viure dignament. República, ¡ja!