La caiguda de les borses com a símptoma

Les borses mundials han començat el 2016 amb una vertiginosa caiguda, que es va aguditzar ahir quan pràcticament tots els valors estaven en vermell. L'Ibex 35 no va ser una excepció, va tancar per sota dels 8.300 punts i es va situar a nivells del 2013. Per tenir una referència pròxima, a mitjans de l'any passat el selectiu espanyol havia arribat als 11.300 punts.

Les causes generals de la situació semblen bastant clares, però el més preocupant és que no s'endevina on és el terra en la pèrdua d'empenta de l'economia mundial, que es reflecteix de forma ampliada en els mercats borsaris. Això pot derivar en situacions de pànic que incrementin les caigudes. En aquesta tessitura estan atrapats no només els grans inversors sinó també milions de petits estalviadors que han dipositat en els últims anys els seus diners en la borsa davant el nul rendiment que ofereix la renda fixa.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Avui s'inicia la cimera anual de Davos, on els grans de les finances mundials es reu­neixen per analitzar la marxa de l'economia global. En l'ambient també regna la inquietud, no tant pel galopant increment de la desigualtat al món, sinó perquè el futur macroeconòmic en què es mouen presenta massa incògnites. Són les que hem anat ressenyant des de ja fa molts mesos: el fre de l'economia xinesa, a la recerca d'un altre model de creixement; el retrocés dels països emergents, víctimes de bombolles, de sortides de capital i exportadors en molts casos de matèries primeres amb preus a la baixa per l'aturada econòmica general (la caiguda del petroli n'és el principal exponent); l'anèmica recuperació als països desenvolupats, amb dubtes ampliats sobre diversos estats de la UE, i, en general, la falta de control dels governants sobre el model de creixement mundial que ha de fer sortir les societats -no només els més rics- del pou de la crisi iniciada el 2008.

Sense que hi hagi prou elements per ser alarmistes, els indicadors no conviden a l'optimisme. Que els preus del petroli es desplomin a nivells de fa 15 anys il·lustra de forma molt clara la contradicció en què vivim. L'alegria quotidiana que dóna omplir el dipòsit del cotxe a preus d'abans de l'euro no ens ha de fer oblidar que aquesta caiguda també és un indicador de l'estat letàrgic de l'economia mundial.