Rato perd el passaport

Rodrigo Rato continua baixant els esglaons del seu particular infern penal. Ahir va anar a declarar davant el jutge per la tercera pota dels casos que té oberts (frau fiscal i blanqueig de capitals als seus negocis personals) i en va sortir amb el passaport retirat. Una mesura preventiva que limita -encara que parcialment- el seu marge de llibertat i que, juntament amb l'embargament de tots els seus béns decretat el mes passat, col·loca en una molt delicada situació un dels personatges que ho va ser gairebé tot a l'Espanya dels últims 20 anys: vicepresident del Govern amb Aznar, director gerent de l'FMI i president de Bankia, al marge dels seus múltiples negocis particulars. La seva imputació afegida en el cas de les targetes opaques de Caja Madrid i en el del presumpte frau per la sortida a borsa de Bankia, dibuixen un quadro que resumeix una bona part dels mals que pateix aquest país.

En aquest context, les vagues referències de Mariano Rajoy al dany que causa la corrupció i les declaracions del ministre de Justícia, Rafael Catalá, demanant que se separi la figura del Rato polític de la del Rato empresari són un altre pueril intent de preservar el PP de tota responsabilitat sobre el personatge. Un argument que sona tan inapropiat com quan Artur Mas pretenia que el cas Pujol es reduís senzillament a un «assumpte familiar». Afortunadament, la justícia continua la seva tasca tot i que alguns, siguin del color que siguin, continuïn actuant com si la cosa no tingués res a veure amb ells.