La roda
Déu contra 'Siudatans'
Francisco Franco, caudillo de España por la gracia de Dios -la frase en qüestió venia encunyada a les pessetes-, entrava al temple sota pal·li en un temps no gaire llunyà d'encens, tancat i sagristia que sembla tornar. Només cal delectar-se amb les perles del nou temari de Religió per als alumnes de primària i l'ESO: tornen les pregàries a l'aula, desapareixen les referències a altres credos i es fulminen debats polèmics al voltant de qüestions com l'avortament o l'eutanàsia. Es pot replicar que l'assignatura és optativa, d'acord, però se suposa que aquest és un Estat aconfessional on hauria d'imperar un sistema educatiu laic.
En qualsevol cas, la reformulació de l'assignatura, amb l'aval de la Conferència Episcopal, té bastant d'antipedagògic amb la inclusió d'assumptes d'alta volada teològica. Com el reconeixement que la persona és incapaç d'assolir per si mateixa la felicitat. ¿La felicitat? Home, pot ser que ajudi una mica a reflexionar sobre la seva difusa consistència el fet de mudar-se a un àtic de 370 metres i amb esplèndides vistes, com el de monsenyor Rouco Varela. Un pisàs exempt de tributar l'IBI, com tots els immobles de l'Església catòlica, i la reforma del qual ha costat mig milió d'euros a l'arquebisbat.
Tampoc feia falta publicar el nou currículum de Religió al Butlletí Oficial de l'Estat. Fer-ho implica una reafirmació del catolicisme en un temps de mudança electoral en què a tots se'ls està movent el terra. Al PP, també. Per això s'han de marcar distàncies amb aquells noiets que s'estan posicionant com a quarta força en el mapa polític. Aquells nouvinguts que pretenen incloure en el seu programa la revisió del concordat amb la Santa Seu, firmat el 1979. Parlem de Ciutadans. Ui, perdó, Siudatans, segons el portaveu Floriano, que són catalans i fan pudor de sofre.
