Necessitem fàbriques, no casinos

Mentre continuem esperant amb ansietat que els governs i les institucions europees trobin una sortida a la crisi de l'euro, deixeu-me que us parli d'una qüestió d'interès per al nostre futur: ¿què té la indústria que genera unes virtuts cíviques i un model productiu que no sorgeixen fàcilment d'altres activitats com poden ser les finances o alguns serveis?

Aquestes setmanes he tingut l'oportunitat de ser convidat per dues institucions representatives de la millor tradició industrial: la patronal Cecot de Terrassa i el Gremi de Fabricants de Sabadell. Amb anterioritat vaig estar a la patronal FAGEM de Mataró i al Consorci de la Zona Franca de Vigo. I també a El Ejido almerienc, un potent focus d'agricultura industrialitzada. En tots aquests llocs parlem de la necessitat d'enfortir l'aposta industrialista i de recuperar el prestigi social d'aquestes activitats.

Podria semblar que estem fora de temps. Però no és així. La indústria genera un tipus de trets socials, de valors ètics i virtuts cíviques que no sorgeixen fàcilment d'altres activitats. I, a més a més, les capacitats manufactureres són essencials per poder mantenir capacitats d'innovació en sectors punta.

Fa uns quants dies un jove professor amb qui comparteixo la direcció d'un màster a la Universitat de Barcelona, al qual assisteixen una vintena de professionals llatinoamericans, em va mostrar la seva inquietud. Estava content amb l'esforç que demostraven els alumnes, però no aconseguia puntualitat a l'hora d'iniciar les activitats. Els va cridar l'atenció, fins al punt que li van dir que ja eren grans perquè se'ls recriminés.

Li vaig dir que no s'amoïnés, que aquest no era un defecte individual. La puntualitat és un tret social que emergeix d'un tipus d'economia basada en la indústria. Allà on hi ha màquines i processos productius que es posen en marxa a les set del matí no és possible que un empleat arribi deu minuts més tard. Pot faltar a la feina, però el que no pot fer és arribar tard. Però això no passa amb altres activitats més informals.

Hi ha moltes altres virtuts que tenen el seu origen en la indústria. Genera lleialtats a llarg termini entre empresaris i treballadors i una cohesió social més gran. Produeix una societat més igualitària, cosa que no fan les finances pel fet que concentren la riquesa a la cúpula i generen la desigualtat que estem veient. I té un nexe molt fort amb la democràcia. Fixeu-vos que els països amb una economia que es basa en l'explotació de recursos naturals, com el petroli, no acostumen a tenir democràcies estables. I així moltes altres coses.

No obstant, en les dues últimes dècades s'ha difós un discurs polític i social contra la manufactura basat en la idea que la indústria és cosa del passat; que el futur està en els serveis i en la innovació en sectors punta. Això ha portat, entre altres coses, molts alcaldes a treure les fàbriques del nucli urbà i a substituir-les per vivendes i edificis comercials i d'oci. Un miratge que ara veiem perillós.

FIXEU-VOS en aquesta paradoxa. En aquests dies d'inseguretat econòmica i incertesa, provocada per una crisi originada en les finances, l'economia que se'ns posa com a exemple és l'alemanya. Una economia essencialment industrialista, plena de fàbriques que produeixen manufactures de tota mena, que està suportant molt bé la crisi. Altres economies que han apostat pels serveis, com el Regne Unit, tenen molts problemes i veuen com està augmentant la desigualtat al seu si.

A Alemanya, igual que a França, la indústria continua tenint un gran prestigi social. Això fa que la gent jove vegi en la indústria un camí adequat per a la seva trajectòria professional. Per aquest moyiu la formació professional gaudeix de prestigi i atracció; o que els millors universitaris i investigadors s'orientin a la indústria.

TAL Com he dit, s'ha volgut oposar manufactura a innovació en sectors nous. És un error. La innovació és una tasca d'equip entre investigació en laboratoris i habilitats de la indústria que ha de fabricar els nous productes. Aquesta és la conclusió a què arriba un estudi recent publicat aTechnology Review,del qual he tingut notícia a través del professorAlfredo Pastor,que analitza les causes d'alguns fracassos d'empreses punteres als Estats Units. Les capacitats d'innovació no són sostenibles si no hi ha capacitats manufactureres al país.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Aquesta és una gran lliçó per a un país amb una gran tradició industrial com és el nostre que dubta del camí que s'ha de seguir. Per mantenir les capacitats d'innovació i els valors i virtuts cíviques de l'esforç i el treball ben fet necessitem fàbriques, no casinos.

Catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Bacelona