Anar al contingut
zentauroepp41431988 mas periodico ilustracion de tassies t ssies dibujo alberto171229163135

PERFIL

Alberto Fujimori: el 'Chino' ja pot caminar per Lima

L'alliberament de l'expresident peruà, decidida per l'actual mandatari, Pedro Pablo Kuczynski, i justificada per motius humanitaris, ha sacsejat el país

Abel Gilbert

¿Com s’anomena el règim que fa desaparèixer persones; tanca mitjans de comunicació; té com a assessors principals aliats del narcotràfic; esterilitza dones sense consultar-los; mata periodistes; et persegueix i denigra amb titulars de premsa chicha (còmplice); corromp polítics de l’oposició; t’omple amb discursos de por dia i nit;  entra al Govern per robar i saquejar, es fuga al Japó i hi renuncia des d’allà? A aquest règim -respon el cineasta Fernando Vílchez- se l’anomena fujimorisme». Fa un any, Vílchez va estrenar una pel·lícula colpidora. Su nombre es (Alberto) Fujimori revisa la dècada atroç sobre la base de noticiaris i velles filmacions. 

  

Vílchez va realitzar el documental com una crida al seny i la indignació. «Estan a punt de ser lliures», va advertir. Ho va fer quan Keiko, la filla de l’autòcrata, lluitava per la presidència. Pablo Kuczynski va guanyar a la segona volta electoral, entre altres coses, perquè va saber convocar el «cuco» (el coco) del fujimorisme. El PPK va iniciar el seu mandat el 28 de juliol de 2016, tot un mal símptoma i un pitjor auguri. Aquell dia, fixat per al traspàs de comandament, compleix també anys Alberto Kenya Fujimori Fujimori, el fill dels natius de Kumamoto, Japó, Naoichi Fujimori i Mutsue Inomoto. Malgrat la seva condició de peruà i japonès, l’anomenen «el Chino». Diuen que en la commemoració del seu 78è aniversari a la presó de Barbadillo, mentre canviava el Govern, ell es va jurar que de cap manera compliria els 25 anys de condemna per haver comès 25 assassinats. El temps li va donar la raó. Fujimori va obtenir l’indult i la gràcia presidencial del PPK com a moneda de canvi per evitar la seva destitució per part del Congrés que l’havia acusat d’«incapacitat moral».

Somriure insondable

El Chino potser no s’havia imaginat mai el lloc que li va assignar la història. Era un ignot enginyer agrònom i va arribar a la política com a outsider. Amb el seu somriure insondable i sense dir res important en campanya va derrotar Mario Vargas Llosa en les eleccions del 1990. Aviat va demostrar que era alguna cosa més que un personatge excèntric: va utilitzar la lluita contra Sendero Luminoso per castigar adversaris, va dissoldre el Congrés el 1992, va posar en marxa un programa populista de dretes, va rebre lloances de l’FMI i va portar el país a una breu guerra limítrofa amb l’Equador. Ho va fer tot de la mà de l’excapità i monjo negre Vladimiro Montesinos. Va ser reelegit per una societat encara adormida, indiferent o que celebrava quan Fujimori es movia en una tribuna al compàs del «ball del Chino». Va voler perpetuar-se sobre la base del frau i va encendre la metxa de la protesta. Es va escapar i va dimitir per fax. El van extradir el 2006. Quatre anys després li va arribar la condemna, de la qual va complir només un terç amb la certesa que no tornarà a ser processat.

Tot en Fujimori té una aresta esgarrifosa. Que ho digui si no la seva exdona, Susana Higuchi: ella va ser torturada i objecte d’innombrables maltractaments, que van incloure la difamació mediàtica. Els seus fills Keiko Kenji van triar estar al costat del pare, que, en un exercici de cinisme i provocació, va crear un Ministeri de la Dona, va nomenar com a primera ministra la decimonònica Luisa Cuculiza i va tenir al Congrés dues espases, Marta Chávez, de llengua flamígera, i la lingüista Marta Hildebrandt, que podia dir les pitjors coses amb subtilesa. La violència de gènere va tenir una escala que es manifesta de manera inequívoca en l’esterilització de 236.000 noies menors de 25 anys, majoritàriament analfabetes i parlants de quítxua o d’altres pobles originaris. Les esterilitzacions -que van incloure nombrosos casos fatals- es van fer com a part d’un fals pla de salut.

Arguments compassius

El PPK el va indultar amb arguments compassius: una malaltia terminal per a molts dubtosa, entre altres coses perquè, mentre complia la seva sentència, Fujimori sobreactuava la seva condició de malalt amb imatges retocades al fotoshop per generar commiseració. Però, alhora, la cel·la tenia els privilegis d’un hotel de cinc estrelles i no van faltar celebracions, música i conspiracions darrere dels barrots. L’última maniobra és la que l’ha tret del penal.  

 

La sortida de la presó ha enfrontat Keiko i Kenji. Es diu que el germà -desobeint l’ordre del partit que lidera Keiko, que mirava de destituir el president- es va abstenir i va facilitar la supervivència de Kuczynski, que en l’intercanvi hauria indultat Fujimori. «Soc conscient que els resultats durant el meu Govern d’una part van ser ben rebuts. Però reconec que he defraudat també altres compatriotes. A ells els demano perdó de tot cor», va escriure el pare al seu compte de Facebook amb la lleugeresa que l’ha caracteritzat, una vegada que el PPK va obrir les portes de la presó. Als 79 anys, ja pot caminar pels carrers de Lima.
 

0 Comentaris
cargando