Anar al contingut
zentauroepp40759865 barcelona 31 10 2017 cuaderno profesor y alu171103113101

Filòlegs, els guardians de la llengua

Anton Rosa

La filologia catalana no està de moda. «Ens han venut que la carrera et tancava moltes portes», explica Xavier Mas, estudiant de quart a la facultat de la Universitat de Barcelona (UB). El jove, com tots els estudiants que apareixen en aquest reportatge, es graduarà quan es compleixen 20 anys de la primera edició d’EL PERIÓDICO en català. Prendre la decisió d’estudiar aquest grau va ser vocacional per a ell. No obstant, assegura haver-la encertat: «Tenim molta feina. Els filòlegs hem de garantir que la nostra llengua continua viva». 

Mentre que a les classes de literatura anglesa no hi cabia ni una agulla s’ha generat un «gran dèficit de professionals en llengua catalana», afirma el director electe del Departament de Llengua i Literatura Catalana de la UB, Xavier Vila. Les sortides laborals clàssiques de docència i traducció són les més demanades, tant en el sector privat com en el públic..

La majoria de la demanda de professionals es concentra en la docència i en la traducció

Segons Vila, la fragmentació de les llicenciatures i la normalització de les noves tecnologies han obligat a un canvi de mentalitat. «La traducció o correcció senzilla la poden fer màquines. Necessitem persones formades i amb criteri que converteixin aquesta primera versió en òptima», assegura.

El valor de la traducció


Clara Soler es mostra crítica amb la falta de perspectiva lingüística en la gestió cultural. La carrera de Filologia ha permès a aquesta jove adonar-se que «tendim a infravalorar el nivell de la literatura catalana».

En la mateixa línia es pronuncia Mas, company de promoció: «Si traduïm Ernest Hemingway, ¿per què no Mercè Rodoreda?». Per Mas, encara queden molts autors per redescobrir i també està a les mans dels futurs filòlegs que la transcripció sigui ajustada per mantenir l’essència inherent de cada llengua: «No hem de tirar pedres contra el nostre terrat. El català és una llengua minoritzada».

Amb el mateix objectiu, Tere Llaneras es prepara per especialitzar-se en Llengua Antiga. Un professor la va convèncer per cursar Filologia quan encara estudiava Batxillerat a Mallorca i quatre anys després té clar la importància de mirar cap enrere en el temps: «¿Si no coneixes la teva pròpia llengua com pots expressar-te al voltant del món?».    

"Hem de garantir que la llengua segueix viva. Tenim molta feina", diu un estudiant de 4t 

En aquest aspecte d’internacionalització, el director electe del departament de la UB elogia la gestió que es fa en països com Dinamarca, Suècia o Finlàndia. Segons Vila, els països escandinaus fan peces de qualitat en el seu idioma i això no suposa cap impediment perquè les consumim en català. «La llengua del futur són les traduccions», afirma.

Els dos estudiants són conscients de la importància d’un escenari marcat per les noves tecnologies. «Per internacionalitzar la llengua és molt important tenir presència a internet», assegura Mas. Soler, en canvi, té present que la globalització també pot jugar en contra de les llengües mitjanes o petites: «Si l’objectiu és arribar al màxim nombre de persones, els idiomes amb menys presència tenen les de perdre».

Estudiants de Filologia nascuts el mateix any que EL PERIÓDICO en català. / Jordi Cotrina

A la globalització de l’idioma català semblen haver-hi contribuït sèries com 'Polseres vermelles' en el seu moment o Merlí de TV-3. La demanda de classes de català a Sud-amèrica ha augmentat per l’emissió d’aquesta última ficció, segons Vila. «¿Però és aquest el model de llenguatge idoni?», es pregunta Mas. Per l’estudiant, una altra ficció com 'Plats Bruts' sí que oferia un marc de referència de qualitat dins del llenguatge col·loquial. «La sèrie va aconseguir que molta gent s’animés a aprendre català i se sentís còmoda», explica.

'Plats bruts' va aconseguir que molta gent volgués aprendre català i se sentís còmoda

El futur llicenciat i el director electe coincideixen en el fet que la presència del català en el panorama televisiu ha perdut força. Vila lamenta que la televisió no hagi pogut «seguir el ritme de la premsa escrita», on sí que s’ha consolidat l’idioma. «Els mitjans de comunicació són fonamentals per a la vida d’una llengua en la societat contemporània. Sense ells estaríem muts», assegura.

Segons Vila, el relleu de la televisió l’ha pres amb força la música en català. «M’encantaria que algun dels meus alumnes analitzés la lletra de les cançons d’Aspencat», afirma amb un somriure. Aquest grup valencià forma part de la gran onada de bandes com Txarango, Obrint Pas o Zoo, que han apostat per compondre en català i que tenen gran èxit entre els joves. Mostra d’això és la gran assistència que registren festivals del gènere com el Canet Rock. «El més important és mostrar al món que som una llengua i que som aquí», comenta Xavier Mas.

Gerard Viladomat també acabarà els seus estudis de Filologia aquest any. Aquest estudiant és conscient de la importància que els joves consumeixin informació en català. «Els patrons molt marcats semblen crear una espècie d’urticària», assegura. Viladomat creu que la llengua ha de ser visible i pròxima per poder ubicar-se com un pilar fonamental de la societat. Respecte al futur es mostra irònic: «Quan el català sigui prou atractiu, la gent perdrà la por a lligar en català».

El ‘pla Bolonya’

La carrera de Filologia no és aliena als canvis en el model educatiu. El Pla Bolonya i la globalització han fet evolucionar els estudis en tres aspectes fonamentals, segons el director electe del departament a la UB. 

El 'pla Bolonya' ha fet evolucionar els estudis universitaris de Filologia

En primer lloc hi ha hagut una «gran fragmentació» dels diversos graus. Els alumnes compten amb moltes opcions més especialitzades i les diferents carreres han reduït considerablement el nombre d’estudiants. A aquest primer punt s’ha de sumar la internacionalització de tota la universitat. El trànsit de professors, experts i Erasmus ha fet més estreta la col·laboració amb altres centres per intercanviar pràctiques i compartir el coneixement sobre una part del «bagatge lingüístic de la humanitat».

'Domini de la paraula'

Els interlocutors principals segueixen sent els especialistes en llengües romàniques. No obstant, també s’estableix connexió amb centres anglosaxons o escandinaus, explica Vila.    

Per últim, la normalització de les noves tecnologies ha obligat a enfocar l’aprenentatge a formar persones en el «domini de la paraula». Els estudiants han de ser capaços d’aportar una visió i un caràcter crítics per convertir la traducció i la correcció mecanitzada per màquines en una versió final òptima per al seu consum i divulgació.

En aquest sentit, la globalització també implica un canvi de mentalitat. Segons Vila, és necessari pensar simultàniament des d’una perspectiva global i local. No s’hi val jugar a ser ciutadans tot terreny ni únicament centrar-se en l’àmbit domèstic: «Cosmopolita no significa ser de Nova York. Necessites tenir arrels en algun lloc».

Jaume Cabré, un escriptor català internacional. / JOAN CORTADELLAS

En la internacionalització del català sembla tenir-hi un paper destacat Jaume Cabré. Els estudiants de Filologia Catalana se sorprenen de la gran presència internacional que té l’escriptor, autor d’obres com Les veus del Pamano o Jo confesso. «Cada vegada trobo més gent a l’estranger que coneix la seva obra», explica Soler amb satisfacció. 

Visibilitat

Per al director electe, això és fruit de la visibilitat que ha guanyat el català en 30 anys. «Abans era una llengua invisible. S’ha normalitzat», assegura. Des de l’èxit obtingut a la fira de Frankfurt del 2007, on va donar a conèixer «una realitat cultural que estava sent amagada», Cabré no ha parat de viatjar de país en país. En la seva odissea personal, l’escriptor elogiava en una entrevista la feina de traducció de la seva obra, ja que allà on anés, els lectors li feien sempre les mateixes preguntes sobre el text. «Anant pel món em queda la sensació de jugar a casa», explicava.

L''efecte Jaume Cabré', autor de ‘Jo confesso’, ha disparat la presència internacional del català

Malgrat la popularitat internacional obtinguda per  Cabré, Mas no es conforma. «No és suficient. Encara hi ha molts autors per donar a conèixer», assegura l’estudiant, que encara recorda l’impacte que li va produir trobar Mirall trencat, de Mercè Rodoreda, traduïda al castellà. 

En aquest sentit, els estudiants destaquen la feina de l’Institut Ramon Llull. L’objectiu principal d’aquest organisme públic és la promoció a l’exterior de la llengua, la cultura i la literatura catalanes. Per fomentar la internacionalització del català, l’institut impulsa i col·labora en la traducció d’obres literàries i assajos. També organitza i participa en fires literàries i en esdeveniments culturals diversos. 

0 Comentaris
cargando