Un veí anomenat Tomás Guasch.

Eduardo Sotos

Els turmells de Tomás Guasch custodien una part important de les memòries del periodista. Els partits de futbol al carrer, amb la seva colla, hi van deixar gravades algunes cicatrius.«Jugàvem amb pedres. Tenia els turmells triturats», recorda Guasch.«Amb la meitat de la meitat del que tenim ara, érem més feliços. I no vull dir amb això que qualsevol temps passat fos millor, però convivies molt més amb la gent que tenies al costat. Totes les portes estaven obertes», explica el columnista i cronista del RCD Espanyol al diariMarca.