Un torero cosit a banderilles
Amb una tècnica molt semblant a la que practica Tele 5 en les seves papilles del Sálvame, el Deluxe i Enemigos íntimos, aquesta setmana han contractat José Ortega Cano a DEC (A-3 TV) perquè es defensi dels atacs que dies enrere el mateix DEC va impulsar entrevistant a bombo i platerets un dels seus germans. El sistema és molt efectiu. Sempre dóna uns resultats fantàstics. Primer s'escalfa el forn a base de posar tot el dispositiu i la plataforma televisiva al servei d'una criatura que vagi llançant porqueria; i després es convida l'afectat, se li torna a regurgitar tot el que s'ha dit d'ell, i se li brinda -amb moltíssim afecte- que contesti i es vagi netejant públicament a ell mateix. La sessió a la qual es va prestar Ortega Cano va ser impresentable. Es va haver de sentir un seguit de jaculatòries molt elegants, totes evacuades, segons van assegurar, per Rosa Benito i Amador Mohedano, és a dir, per part de la família de la difunta Rocío. La prosa que va haver d'escoltar sobre ell mateix va ser delicadíssima: «Maricon, borratxo, el teu fill José Fernando no t'estima, et deixes robar a la finca Yerbabuena, a Houston no vas estar a l'altura perquè Rocío s'estava morint, buscava la teva mà, i tu no hi eres», i per rematar-ho: «Va dir una vegada Rosa Benito, encara viva Rocío, que quan es morís el primer que faries era posar-te els seus vestits». ¡Ah! Quina finor de sessió televisiva. Aquesta vegada el mestre matador no feia de torero, sinó de toro cosit a banderilles. I Ortega Cano, davant aquell càstig, s'aixecava de la cadira, s'obria la camisa i ensenyava les cornades del seu ventre per demostrar que és un home molt mascle, de cap a peus, i feia cabrioles pel plató, com un ballarí de rodalies, per ensenyar que està en forma i que no és cap malalt, ni res semblant. ¡Ah! Només el Senyor, en la seva misericòrdia infinita, sap per què aquest home ha acceptat, s'ha prestat, ha contribuït, a aquest canalla xou televisiu.
