tu y yo somos tres por ferran monegal
Dia Internacional de la Dona Reflexos violetes a la tele. Aquest any, més violeta que mai. A Liarla Pardo (La Sexta) una taula de dones juntament amb Cristina. Voldria ressaltar-ne una en particular. Patricia Rodríguez Barrio, directora general de l’Elx Club de Futbol. ¡Ah! Interessant. Una dona amb un altíssim càrrec directiu en un microcosmos tradicionalment, gairebé exclusivament, masculí. Cristina li va demanar que expliqués alguna anècdota, algun moment meditable, paradoxal. Patricia va esbossar un irònic somriure i va dir: «En la meva primera reunió directiva (tot homes menys ella, gairebé segur) el primer que vaig sentir va ser aquesta exclamació “¡Vaja, per fi una cara bonica!”. És a dir, el meu currículum no va interessar en absolut. Sembla que l’únic que jo aportava era una cara bonica». ¡Ah! La cosificació de la bellesa com únic atribut femení, com advertia aquí mateix, a EL PERIÓDICO, divendres passat, Sandra Sabatés, amb una gran punteria. Efectivament. Aquesta anècdota viscuda per Patricia comporta un doble fons: donat que el teu currículum no interessa, ni les teves aptituds, has de fer el doble esforç d’haver de demostrar que vals per al càrrec i que no ets allà només per això, per ser una cara bonica.
