tu y yo somos tres por ferran monegal
Al Cuéntame cómo pasó (TVE-1) d’aquesta setmana la Merche (Ana Duato) i l’Antonio (Imanol Arias) passegen per un camp d’oliveres. ¡Ah! «Los olivos estan cargados de gritos» va escriure Federico. En efecte, no és un passeig tranquil. Sembla bucòlic al principi, però de seguida brollen els retrets, la bilis. La Merche, assaborint el campestre ressol del migdia, fa provisió d’oxigen d’aquell oliverar, veí a les vinyes, i el deixa anar: «Tu has viscut com si res fos suficient per a tu». I l’Antonio li replica, satisfet, orgullós de si mateix: «Doncs sí, he sigut molt ambiciós, sí». Però llavors, de sobte, li canvia la cara, fa una ganyota, li sobrevé una reflexió tremenda, com si tota la crua realitat caigués sobre ell d’improvís, i amb un punt de desesperació pels bons temps que se n’han anat, exclama: «¡Però el millor de la meva vida és en el passat! ¡Hem tingut una vida collonuda, Merche, collonuda!».
