tu y yo somos tres por ferran monegal
Preocupat per allò que diuen alguns, que Espanya es trenca, que Espanya s’esquerda, que Espanya es desmembrarà, Andreu Buenafuente va decidir, l’altra nit, aclarir uns dubtes tan amargs i citar Espanya al seu plató de Late motiv i entrevistar-la. ¡Ah! Quin interessant cop escenogràfic. Va aparèixer, en efecte, Espanya. Era el sempre divertit i estrafolari humorista David Fernández. Va sortir vestit amb tot el mapa autonòmic nacional a tall d’abric indumentari. Buenafuente li va preguntar com estava, com se sentia, com es trobava. I Espanya va respondre: «Em van fent mal cosetes. Ja tinc una edat. Per aquesta zona d’aquí –i va assenyalar Catalunya– tinc estrebades. Una vegada em va sortir del lloc –o sigui, com una espatlla dislocada– i vaig passar una mala estona. Va caldre aplicar el 155. Tinc un cor molt gran». I, al sentir això de «tinc un cor molt gran», Buenafuente, entendrit, va reclinar el cap sobre el pit d’Espanya, per auscultar-li el cor, que resulta que està situat –veient on posava l’orella Buenafuente– entre el nord de Sòria i el sud de La Rioja, probablement a la serra Cebollera, que és un parc natural molt sa i ventilat.
