tu y yo somos tres por ferran monegal
Estic d’acord amb Jesús Calleja (Planeta Calleja, T-5 i Cuatro): el millor lloc per entrevistar un banquer és un paisatge de pannes de glaç i fred polar. Per això es va emportar Ana Botín, deessa suprema del Banco de Santander, a Groenlàndia. ¡Ah! Aquesta colossal banquera va disfrutar amb aquesta aventura a prop de l’Àrtic. Va plantar un pi, va navegar remant en un caiac, va caminar per llengües de glaceres i va ser testimoni directe del tremend canvi climàtic que està fonent enormes masses de gel, a una velocitat tràgica. I no va tenir objeccions a afirmar que la culpa d’aquesta catàstrofe és l’acció de l’ésser humà. Preciosa conscienciació. I esperançadora, tenint en compte l’enorme poder i influència que té aquesta dama. Però el moment potser més remarcable d’aquest viatge va ser quan va parlar d’Emilio Botín. ¡Ah! És curiós; mirant aquell paisatge de fred glacial, aquelles pannes de glaç tremendes, Ana Botín es va recordar del seu pare.
