tu y yo somos tres por ferran monegal
I l’àvia Herminia agafa el seu gendre –exgendre gairebé– Antonio Alcántara i li diu: «Mira’m als ulls, Antonio. Tu ja no vius en aquesta casa. La Merche fa i desfà sense haver de demanar permís a ningú. S’ha alliberat. ¡És com si s’hagués tret la faixa!». I l’Antonio, que es resisteix a comprendre el que passa, exclama: «Ja, i en aquest cas ¡la faixa és un servidor!». I l’escena es tenyeix d’un color entre còmic i tràgic.
