tu y yo somos tres por ferran monegal
Aquest cap de setmana, l’alcaldable Ernest Maragall ha fet un minitour molt interessant. Dissabte va ser a TV-3, i diumenge, a La Sexta. Seria injust dir que va per les teles per anar autoproclamant-se alcalde de manera virtual. Però se li nota, això sí, una convicció íntima, molt bonica, que l’alcalde serà ell i ningú més. Dissabte, al Temple del Palmar de Troia FAQS (TV-3), va estar molt solt. És natural, jugava a casa. Tot just asseure’s, va dir que estava segur que seria alcalde “per respecte a la decisió dels ciutadans”. ¡Ah! Per fortuna no es va entrar a analitzar quants vots li han donat els barcelonins a l’independentisme, perquè aquest recompte és terrible, com ja va demostrar la senyora Budó i la seva genial invenció de la nova matemàtica. D’aquesta conversa el que més ens va agradar a casa va ser quan Maragall va insinuar que hi ha muntada “una operació d’Estat” per evitar que un independentista sigui alcalde. Cristina Puig es va alarmar. “¿Qui hi ha al darrere, qui...?”, li va demanar, ansiosa i trastornada. “Collboni i Valls –va advertir ell–. Tots dos estan en perfecta dependència dels seus socis espanyols”. ¡Ah! Va ser un avís que, dit des del Temple FAQS, va retrunyir de manera colossal. Ni traient pel plató Llucifer i Satanàs en unes gàbies, haurien aconseguit horroritzar-nos més.
