tu y yo somos tres por ferran monegal
I de sobte apareix en la selecta acadèmia per a senyoretes una humil noia negra, provinent del fang del carrer, rescatada de l’apartheid de la ‘rue’. ¡Ah! Quina commoció a l’acadèmia i en tota l’alta societat de Sevilla. Inés es diu la criatura. És molt maca. Però pertany a la classe indigent, a la xusma, segons els cànons classistes i racistes establerts. Les finíssimes alumnes, al veure-la, s’horroritzen. Fins i tot criden espaordides. Els seus pares amenacen la direcció de l’acadèmia de treure immediatament les seves filles d’allà. Els inversors adverteixen que si aquesta morena segueix allà, tancaran l’aixeta. I al final la propietària, la mare de la Manuela, diu: “Aquesta noia ve del carrer. Aquest és el seu lloc. Si la mantens aquí, li destrossaràs la vida. La caiguda serà més gran. Demà et reuneixes amb els inversors i els dius que has canviat d’opinió. ¡I ens oblidem d’aquesta vergonya!”.
