tu y yo somos tres por ferran monegal
Encès, furibund, colèric, Bertín Osborne ens va oferir una sessió a El hormigueroEl hormiguero (A-3 TV) en què, més que ser en un programa de tele, semblava que era a la barra del bar d’una taverna. Pablo Motos li va practicar la tècnica del rescalfament. Li va anar servint temes amb safata per anar encenent-lo. I, efectivament, va cremar de tal manera que Motos va aconseguir el que buscava: ser una nit més el Minut d’Or, el moment més vist de dimarts a tot el ‘telehipòdrom’. Primer, per anar enfornant-li la boca, li va servir la presa de possessió al Congrés dels diputats presos. Aquí va començar a pujar la temperatura. Bertín es va irritar particularment perquè lluïen llaços grocs. Una infàmia intolerable. Home, amb aquest tema del color groc sempre s’equivoquen. Aquesta mania de voler prohibir el que un es posi a la solapa mereix una psicoanàlisi severa. Mirin quina intel·ligent estratègia ha fet el col·lectiu LGTBI, per exemple. Vox va pretendre ridiculitzar-los fent un dibuixet, un ninot, un fantasmeta, per burlar-se’n. I ells el que han fet és fer seu el ninot, estampar-lo en samarretes i lluir-lo com a mascota pròpia. El famós Gaysper. Resultat: es va acabar la mofa de Vox. Van perdre l’exclusiva del ninot. Ja no els serveix per als seus propòsits. ¡Ah! Això és el que potser li hauria d’haver recordat Motos a aquest Bertín obsessionat amb el groc. Però Motos no era allà per reflexionar, sinó perquè la criatura s’anés encenent.
