tu y yo somos tres por ferran monegal
El nostre company Guillem Sánchez i deia a Mamen Mendizábal, al final del seu documental Manto de silencio (Scoop, La SextaManto de silencio), sobre els casos d’abusos sexuals en escoles religioses: “El testimoni l’hauria hagut de recollir el Govern i la justícia. Això no ha passat. S’ha quedat en una notícia”. És terrible, però té raó. És així. Mendizábal ha estat a la redacció d’aquest diari, EL PERIÓDICO, perquè, gràcies a la investigació de companys com Guillem Sánchez, María Jesús Ibáñez, Jesús Albalat Guillem SánchezMaría Jesús IbáñezJesús Albalat, els casos d’abusos sexuals en escoles religioses del nostre entorn han deixat de ser silenciats, ocultats, i han passat a coneixement de les autoritats i de l’opinió pública. Manuel Barbero, pare d’un nen víctima, pare coratge –com ja se'l coneix–, va trobar en el nostre diari la plataforma informativa per treure a la llum les canallades que es feien amb el seu fill. També ha estat amb ell Mamen Mendizábal. Entre molts altres abusos que va patir el seu fill, ha explicat la síndrome del forrellat que patien els nens quan escoltaven el so de la balda de la porta que accionava el seu violador. Per a ells era un senyal terrible: serien violats una altra vegada, de seguida.
