tu y yo somos tres por ferran monegal
Veig que a La nit dels Òscars (TV-3)La nit dels Òscars els Òscars també s’apunten al sarau sarcàstic sobre el tribunal que jutja a Madrid els polítics catalans encausats. Han sortit vestits de magistrats del Suprem, asseguts al vàter, defecant. Se’ls acaba el paper i fan servir els folis de la causa del procésper netejar-se la caca de les natges. O sigui, els Òscars també volen ficar cullerada. És natural. Qualsevol criatura, artista, presentador, o humorista, que té el privilegi de sortir a la pantalla, tendeix a mimetitzar-se amb el clima que regna al receptacle, a l’enrenou audiovisual que els contracta. Uns ho fan per convicció, perquè creuen que han de servir a una ideologia, a una causa que consideren transcendental. O sigui, que els transcendeix i els eleva cap al nirvana. La seva religiositat els transforma en devots escolanets de la missa que s’oficia, cada dia, ininterrompudament, al temple per al qual treballen. En conec a més d’un, bona gent, que honestament creuen que el que fan els acosta a l’heroïcitat.
