tu y yo somos tres por ferran monegal
Va pujar a l’escenari. Taló fi. “¿On toques? / Als passadissos del metro / ¿Com et va? / Sobrevisc”. Va començar a sonar la música. I Lidia Ruíz va cantar Boig per tu. Luz Casal la canta en castellà, Lidia la va cantar tota sencera en català, menys al final, l’última frase, que la va dir així: “Si estoy loca, es por ti”. Es va girar Antonio Orozco, emocionat, i va exclamar: “La música no entén de fronteres [...] Ets tan valenta. ¡Deixa’m que t’acompanyi!”. I Pablo López, entusiasmat, li va dir: “Estic boig per tu, Lidia, ¡però del tot!. Ni menys, podríem afegir. Jo crec que arribarà un dia, i no tardarà gaire, que els analistes de televisió no haurem de ressaltar, ni titular, com una cosa extraordinària, que en un concurs musical d’una cadena del telehipòdrom espanyol s’hagi produït la raresa de veure i escoltar cantar un tema català. I en català. Crec que han sigut encertats a La voz (A-3 TV). Donar cabuda a la interpretació de Lidia Ruiz amb Boig per tu de Sau, ajuda que els desmemoriats facin memòria i recordin que l’Estat espanyol és plurilingüe. Celebro el cop de La voz. Espero que aquesta excepcionalitat aviat deixi de ser això: una excepció. Ni tan sols una notícia.
